dilluns, 30 de novembre del 2020

Monestir de Sant Benet

El dijous vam anar al monestir de Sant Benet de Bages. Hi vam anar perquè vam llegir el llibre de "L'ocell de foc" i ens va agradar molt i volíem saber més coses. 

Quan vam arribar vam esmorzar i vam jugar al Tac. A dos quarts d’onze va començar la visita. Al primer lloc que vam anar va ser a l’església. Allà ens van posar una projecció de la història de Sant Benet.  

Al segle X van comprar el monestir dos nobles el Sal·la i la Ricarda. Ho van reformar tot. Al cap de dos segles, al segle XII es va enfonsar tota l’església. Després la van tornar a construir i van posar uns arcs d’estil romànic. Al cap de dos segles van tenir un atac dels sarrns i van fugir tots els monjos. Dos van fugir a cavall. Quan fugien es van trobar amb els sarrns. Ells van començar a córrer però els van disparar amb escopetes, els van disparar a l’esquena. Al cap d’unes hores una gent els van trobar molt ferits, els van salvar i van acabar sans i estalvis. Els sarrns van cremar molts papers i documents i tot el que van trobar. Al cap d’uns segles una família, la família Casas, la va comprar per estiuejar i van fer una terrassa amb unes rajoles blaves. Al monestir vivien entre 15 o 25 monjos, ells només podien parlar mitja hora al dia. Ells resaven 8 hores i treballaven 8 hores al dia. Al monestir hi havia l’abat, que era com el cap dels monjos. A cada monjo li donaven una tasca i ell l’havia de fer. Les tasques eren: llegir mentre els altres dinaven, cuinar, parar la taula i fer el discurs de la missa. A les habitacions dels monjos només tenien tot el necessari per viure. Tenien un llit, una taula, una cadira, una creu de Jesús, un braser per escalfar-se i una cadira baixa per resar. Tenien una bodega molt gran perquè les botes de vi eren molt grans i perquè els compraven tot el vi a molts pagesos de la zona. Ells es quedaven una part petita i l’altra la venien. Al celler, els arcs estan fets amb estil gòtic. 

Quan vam acabar la visita vam anar a dinar. Vam dinar al costat del riu Llobregat. Quan vam acabar de dinar el Berenguer ens va ensenyar uns trucs de màgia. Vam anar al prat i vam fer uns quants jocs de córrer. Va se molt divertit.


Genís Martín i Felipe

 
Per veure totes les fotos, cliqueu aquí.

dimecres, 25 de novembre del 2020

EXCURSIÓ AL TURÓ DE LES PERIQUES




El dilluns vam anar d'excursió al turó de les Periques. Hi havia bastanta pujada durant el camí. Quan vam arribar a dalt vam escoltar una cançó que es diu Corrandes d'exili i la lletra és de Pere Quart. Aquest nom és el nom artístic de Joan Oliver.

Hi havia unes vistes molt xules, es veia el Montcau i Montserrat.

Ens vam trobar uns tipus d'arbres amb fulles molt interessants.

Hi havia arbres de fulla perenne que es quan les fulles mai cauen.També hi havia arbres que s'ajunten i es diu empelt. També arbres de fulla caduca que cauen les fulles, que són de color taronja o vermell i cauen a la tardor. I per últim arbres de bosc de ribera que és quan els arbres estan el costat del riu.

Tot això ve del que vam veure durant el camí. 

 



Mirela Balaguer i Reynes

dilluns, 23 de novembre del 2020

Córrer pel bosc

El dilluns vam anar a córrer pel bosc. Vam passar per davant de l' ermita direcció les Llossades. Vam fer un circuit circular per un corriol que passava pel costat de la riera. El Sergi va posar cintes per saber el camí. Sortíem de dos en dos cada trenta segons i calculàvem el temps. Allà vam fer dues voltes. Després vam treure les cintes i vam anar al pont de davant de l'escola per fer un altre circuit fins a la Font de la Noguera.


Ton Castaño i Clusella




Per veure més fotos cliqueu aquí.

dimarts, 17 de novembre del 2020

El castillo de Mura

El lunes fuimos a la masía de Sanllehí i lo primero que nos enseñó David fue la bodega, para unos olía muy mal y para otros olía muy bien. Después nos enseñó las tinas de fuera. Después nos ha enseñado el guerrero chino que es de Chiang y era una estatua. Luego fuimos al castillo de Mura y solo quedaban en pie dos paredes. Una estaba medio derrumbada y la otra eran dos paredes juntas. Después cuando bajábamos había una oca y estaba en un coral. La masía de Sanllehí es muy grande. La masía de Sanllehí es de el siglo XIII. 





Per veure més fotos cliqueu aquí. 

                                            Èric Ortiz i Serra

divendres, 13 de novembre del 2020

D'excursió al Puig Andreu

Dijous vam torrar unes quantes castanyes per cada comunitat. Les vam torrar fent una foguera. L’endemà totes les comunitats van anar a fer una excursió. Els petits van anar a les Llossades, els mitjans van anar a la Vila i els grans van anar al Puig Andreu. I allà vam menjar-nos les castanyes. I vam menjar fora de l’escola. Les castanyes estaven molt bones. Al Puig Andreu hi havia molt bona vista. Vam tardar unes hores. Vam esmorzar a una codoleda Un dia a mates ens van donar uns mapes i vam marcar un recorregut. Després vam mirar quants metres hi havia en els nostres recorreguts. Després vam marcar les pujades, les baixades i els plans. Després el Sergi ens va donar plastilina. Amb la plastilina havíem de fer una forma d’una muntanya inventada i teníem de tallar la muntanya pels costats. Després vam resseguir el primer tros, després el segon etc. Vam fer unes corbes de nivell.     



Per veure més fotos cliqueu aquí. 

Genís Muntanya de las Heras 
Guim Lleyda i Crespo

dimecres, 4 de novembre del 2020

Lego WeDo


Divendres vam fer Lego WeDo. Per fer-lo vam fer parelles. Jo vaig anar amb el Berenguer.

Cadascú tenia una capsa numerada amb diferents peces, un motoret i uns quants cables per fer el mecanisme. 

Vam mirar les instruccions a la T, (treball) comunitat de grans, Lego, que són un seguit de carpetes que tenim a l'ordinador. A la carpeta de Lego hi havia les instruccions de diferents Legos, per exemple el Berenguer i jo vam fer un avió que li giraven les hèlices de davant. Després vam programar l'scratch perquè el mecanisme es mogués, però al Berenguer i a mi no ens va funcionar, no sé si pel motor o per algun cable.

                                                                      Lluc Farreny i Margarit