Calendari

divendres, 20 de setembre de 2019

El fil vermell



El primer dia, quan tots érem a la plaça, connectats per un fil vermell, vàrem llegir aquest text.
Hi ha una faula oriental que explica la història d’un home molt vell que viu a la Lluna i que cada nit viatja fins a la Terra per connectar ànimes que tenen alguna cosa per compartir o ensenyar-se. Persones que, a partir del moment que l’ancià les enllaça, esdevindran importants l’una per l’altra. L’home els farà un nus al dit petit de la mà a cadascuna d’elles amb un fil vermell invisible i això determinarà que, en un moment o altre de la seva existència, es trobin. No importa quan, ni on, ni de quina manera. El fil es pot estirar milers de quilòmetres, es pot contraure, es pot enredar o omplir-se de nusos, pot tibar però mai es trenca. El vincle sempre existirà encara que el cordill invisible quedi enrere en el temps o ni tan sols el recuperem mai més. Tot i que hi ha diverses versions no es refereix exclusivament a l’amor de parella. Té a veure sempre amb un vincle afectiu: l’amistat, l’estima a un fill o una filla, un pare o una mare, un mestre, algú que hi és en els moments més importants o que t’estén la mà quan ho necessites. El dit menut té a veure amb les emocions i permet resseguir un camí que va fins al cor.
Segons la llegenda, no tenim només un sol fil lligat. Poden ser desenes, perquè ens imaginem un món amb una xarxa vermella infinita que ens vincula a cadascú de nosaltres amb moltes persones. L’únic segur és que si l’ancià ens lliga, coincidirem amb elles en algun moment de les nostres vides.
És una llegenda, un conte bonic, on, deixant de banda el vell que decideix, perquè som nosaltres els que decidim i res està determinat, ens permet veure aquest fil que ens uneix amb aquells que estimem i veient-lo, podem tenir cura d’ell i si volem, podem fer una gran xarxa de fils vermells.
Aquesta text està extret d'un article del diari Ara i se li han fet alguns retocs. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada