Primer dia d'experiments

El dimarts 17 vam fer el primer dia d'experiments amb la Núria. Primer vam fer tres grups, en el meu grup estàvem: l'Alba, el Berenguer, la Vera, l'Èric, jo i el Guim. El nostre experiment anava sobre la densitat. Vam omplir un vas mesurador a 500 ml i vam anar a buscar uns  objectes. Després vam anar posant els objectes en el vas mesurador i vam anar apuntant quant pujava l'aigua. Quan vam acabar d'apuntar vam anar a fora i vam fer una rotllana i vam parlar dels experiments que podriem fer un altre dia

                                                                             Nico           

El dimarts durant la sessió de ciència vam fer experiments. Per realitzar el nostre experiment necessitàvem tres ingredients: bicarbonat, vinagre, paper i una bossa de entrepà. Primer vam ficar a sobre el paper tres cullerades de bicarbonat, després ho vam embolicar i ho vam posar a dintre de la bossa d’entrepà i després agafàvem un got ham  vinagre i ficàvem tot ple al got i després u fiquem a dintre de la bossa i després li fem un nus i desprès ho deixem al terra i explota.

Lluc A

TOTS ELS LíQUIDS ES BARREGEN?

El dimarts 15 a la tarda vam fer experiments.

Materials

un got llarg de vidre, mel, oli, gerra d'aigua, got, pintura i cullera. 

Vam tirar la mel. Després l’aigua amb pintura i l’últim l’oli i va quedar tot per parts. La mel a baix i

 l’aigua i la pintura al mig i l’oli a dalt.

Gin

El fil vermell

El primer dia, quan tots érem a la plaça, connectats per un fil vermell, vàrem llegir aquest text.

Hi ha una faula oriental que explica la història d’un home molt vell que viu a la Lluna i que cada nit viatja fins a la Terra per connectar ànimes que tenen alguna cosa per compartir o ensenyar-se. Persones que, a partir del moment que l’ancià les enllaça, esdevindran importants l’una per l’altra. L’home els farà un nus al dit petit de la mà a cadascuna d’elles amb un fil vermell invisible i això determinarà que, en un moment o altre de la seva existència, es trobin. No importa quan, ni on, ni de quina manera. El fil es pot estirar milers de quilòmetres, es pot contraure, es pot enredar o omplir-se de nusos, pot tibar però mai es trenca. El vincle sempre existirà encara que el cordill invisible quedi enrere en el temps o ni tan sols el recuperem mai més. Tot i que hi ha diverses versions no es refereix exclusivament a l’amor de parella. Té a veure sempre amb un vincle afectiu: l’amistat, l’estima a un fill o una filla, un pare o una mare, un mestre, algú que hi és en els moments més importants o que t’estén la mà quan ho necessites. El dit menut té a veure amb les emocions i permet resseguir un camí que va fins al cor.

Segons la llegenda, no tenim només un sol fil lligat. Poden ser desenes, perquè ens imaginem un món amb una xarxa vermella infinita que ens vincula a cadascú de nosaltres amb moltes persones. L’únic segur és que si l’ancià ens lliga, coincidirem amb elles en algun moment de les nostres vides.

És una llegenda, un conte bonic, on, deixant de banda el vell que decideix, perquè som nosaltres els que decidim i res està determinat, ens permet veure aquest fil que ens uneix amb aquells que estimem i veient-lo, podem tenir cura d’ell i si volem, podem fer una gran xarxa de fils vermells.

Aquesta text està extret d'un article del diari Ara i se li han fet alguns retocs. 

Entrada a l'escola

El 12 de setembre, primer dia d'escola el Sergi ens va rebre donant-nos un cordill vermell que l'havíem de guardar pel final. Un cordill per família. Després vam seguir un cordill vermell que passava per tota l’escola i de tant en tant en el cordill hi havia un cartell que hi posava alguna frase. Alguna era bastant llarga. Més tard quan vam acabar de veure l’escola seguint el cordill vermell, el cordill ens va fer sortir a fora. Un cop a fora sortien dos cordills. Un anava cap al riu i l’altre cap al carrer Joan Alavedra. Tots dos anaven a parar a la plaça Àngel Guimerà. Entrant a la plaça ens havíem de fer una foto amb el cordill vermell que el Sergi ens havia donat al principi. Després tothom agafava un paper i escrivia una paraula, la que volia. Després cada família lligava els papers al cordill de la seva família i lligaven el cordill amb els papers a un cercle. Totes les famílies en el mateix cercle. Quan tothom va acabar l’Enric amb el seu dron ens va fer una foto des de dalt. Un cop va fer la foto tothom va anar cap el bosc. Quan vam arribar ens van donar un tros de coca per cap i vam anar a jugar. Després ens van avisar i ens vam col·locar per grups, grans, mitjans i petits. Ens van explicar com funcionaríem. Quan vam acabar alguns van anar a l’escola a dinar. Quan vam acabar de dinar ens van explicar les tasques. Després ens vam posar en parelles d’un gran i un «petit» a fer els horaris.

Lluc Lleyda