Caga tió!

Avui hem fet cagar el tió. Si voleu veure més fotos, podeu clicar aquí.

La volta al món en 80 dies

Obra de teatre

El dia 14 de desembre fem l'obra de teatre de Nadal. Aquest any fem "La volta al món en vuitanta dies". Tota l'escola la fa i anem cada matí a la fàbrica per assajar. També assajem cançons i balls. L'obra va de que el senyor Fogg i el seu criat en Passapertot han fet una aposta,

han de fer la volta al món en vuitanta dies. Però hi ha un inspector que els fa el viatge impossible. De camí rescaten una noia que volen cremar i s’afegeix al viatge. El senyor Fogg se n’enamora. Segueixen el viatge. L’inspector pensa que el senyor Fogg és el lladre del banc d’Anglaterra. L’inspector i la seva dona van tota l’estona al costat del senyor Fogg perquè si l’arresten guanyaran dues mil lliures. Li donen una beguda a en Passapertot perquè s’adormi. El senyor Fogg s’enfada molt perquè ha perdut el vaixell que va cap a Yokohama. Al final troba un mariner que els porta a San Francisco i allà segueixen el viatge cap a Nova York. En el tren de camí a Nova York es troben uns indis que els agafen i els tenen lligats. En Passapertot es deslliga i va a buscar un mitjà de transport per anar a Liverpool.

Ara estem a Liverpool i avui hem d’arribar. No hi ha temps, no hi arribem!!!


Lloc: La Fàbrica-Mura
Dia: 14.12.19
Hora: 17:00

Vera
 

La volta al món en 80 dies

Festa de la música

La tardor

Vam anar a la riera de Nespres i després vaig intentar  pujar a una roca quadrada i com que no podia baixar vaig anar a mullar-me els peus a una basseta petita. Al cap d' una estona la Jana , la Cinta i la Clara vam fer al recorregut de l'aigua i després de pujar i baixar vam acabar mullades. Després vam pintar amb pintura vermella i després vam  marxar.

Anouk

                     

NOMS DE CARRERS DE MURA

Vam anar pels carrers de Mura buscant els noms dels carrers. Ho anàvem escrivint en un full i després ho ajuntàvem, per exemple: el carrer Muntanya amb el carrer Montcau i noms de gent i a l’escola buscàvem què volien dir els noms dels carrers  i cadascú tenia un grup. 

 

Jana

Excursió a Manresa

El divendres 15 de novembre vam fer una excursió a Manresa amb tots els de cicle superior de la ZER. Primer el bus ens va agafar, ens va portar a Manresa i ens vam trobar amb els de la ZER. Quan hi vam ser tots vam anar a la Seu a esmorzar. Més tard quan tothom va acabar de esmorzar ens van dir els grups. Els grups havien de fer unes proves. A cada grup hi havia un mestre o mestra. Cada grup tenia un suport amb uns quants fulls on hi posava on havíem de fer les proves. També hi havia un mapa. En aquest mapa ens orientàvem. Mentre els grups feien les proves 3 grups van anar a visitar el carrer del Balç. El carrer del Balç és un carrer de l'edat mitjana que s'ha conservat. És un carrer que està tapat, no es veu el cel perquè el sostre eren cases. En el carrer del Balç a l'edat mitjana treballaven amb la pell dels animals, feien catifes, sabates de cuir, jaquetes... etc. Després quan els tres grups van acabar de fer la visita van seguir fent les proves. Més tard els dos altres grups van a visitar el carrer. Quant va ser l'hora de dinar tots els grups vam anar a dinar a Puigterrà. Després vam pujar a l'autobús i vam marxar.

Lluc Lleyda

Collage de la tardor

Fa una setmana vam fer un collage de la tardor per decorar la plaça Àngel Guimerà. Vam fer servir  cartró i li vam enganxar fulles, pals curts i llargs, palla, fils i flors de llana. Quan vam acabar la castanyada vam tallar els fíls del collage i cada un es va emportar el seu.

                                                          Ton Castaño  Clusella 

Sonrisas de Bombai

Van venir els nens i les nenes de Monistrol de Calders i també van venir de la fundació de Sonrisas de Bombai i ens van explicar com treballen així i ens van dir que les vaques són sagrades a l'Índia
i escriurem als nens i nenes de l'Índia.

                                         
 Èric Ortiz Serra

Els panellets

A món matemàtic vam mirar els ingredients que necessitàvem per fer panellets i vam fer uns papers on posava el que havíem de portar a l'escola. Ajudats per balances vam pesar els ingredients per si les famílies no ho havien pesat. Mentre un grup preparava uns quants panellets l'altre grup feia les banderoles per decorar la plaça, després els grups es canviaven. Per la tarda ens vam menjar els panellets a la plaça del poble.

Cinta Calaf  Lladó

Receptes de tardor

Per la castanyada les famílies van portar diferents plats de tardor per berenar. 

Aquí us deixem algunes de les receptes d'aquests plats per si els voleu provar de fer. 

Receptes De Tardor

GENEREM ENERGIA

Dimarts passat vam generar energia utilitzant: llimones, patates, fil de coure i bombetes. Volíem que la bombeta s'encengués però només ens va sortir una espurna, perquè no hi havia suficient energia per mantenir-la encesa. Primer vam connectar les patates amb claus i el cable per un costat, la moneda de cinc cèntims i  el cable per l'altre. Un cop ho teníem tot va fer una espurna però no va durar gaire.

Clara

Fent panellets

Per veure més fotos cliqueu aquí. 

Jocs de cucanya

El 31 d'Octubre vam fer els jocs de cucanya. De jocs hi havia:
Un es deia Cursa de castanyes que havies d'anar a peu coix si anaves sol i si anaves amb parelles et lligaven i havien de fer un circuit. Al mig hi havia un bol de farina i havies de posar el cap a la farina i trobar una gominola. Després un cartró amb un forat i havies d'encistellar una castanya.
Peta Globus agafaves un dard i havies de petar els globus.
Un que es deia Llença i escull. Hi havia dues caixes, una amb castanyes dibuixades i una amb castanyes cuites. Havies de posar castanyes a la caixa de les dibuixades.
Joc de pistes havien de buscar unes endevinalles i si les encertaven els deien on havien de buscar l'altra endevinalles. Al final els donaven uns acudits.
Un altre es deia Castanya a l'aire i tenies unes teles i havies de tirar amunt les castanyes i agafar-les amb la tela.
L'últim es deia Pistaguai. Havies de buscar uns paperets que posava on havies d'anar.

Berenguer

Itineraris per Manresa

Benvolgudes famílies,
El divendres 15 de novembre els infants de Cicle Superior de les escoles de Cabrianes, Calders i Monistrol de Calders i els infants de Cicle Mitjà i Superior de Mura, anirem a Manresa.
En aquesta sortida farem activitats de coneixença i cohesió de grup.
Ens repartirem en cinc grups. Cada grup, amb una mestra i amb l’ajut d’un plànol, seguirà un itinerari propi pel casc antic de Manresa. Al llarg d’aquest itinerari es trobaran diferents activitats de descoberta a realitzar.
En acabar, per grups, farem la visita al carrer del Balç. Aquest carrer és un magnífic exemple de l'urbanisme medieval català. El carrer formava part del nucli de la ciutat medieval, situat a l'entorn de l’actual plaça Major.
Un cop finalitzada la visita anirem al parc de Puigterrà a dinar.

 ⇨ SORTIDA Ens trobarem a l’escola a 2/4 de 9. Marxarem un cop arribi l’autocar que ve de Monistrol de Calders.

⇨ TORNADA Sortida habitual de l’escola.

⇨ QUÈ CAL PORTAR? Cal que cada infant porti l’esmorzar, el dinar i aigua.

Somriures de Bombai

Benvolgudes famílies, 

Ens fa molta il·lusió informar-vos que aquest curs els infants més grans de les 4 escoles de la ZER formarem part del projecte  “Escoles Somrients” vinculat a la ONG Sonrisas de Bombay. 

Els passos que seguirem per dur a terme aquest projecte durant tot el curs seran els següents: 

Ens explicaran la vida a l'Índia, la vida dels “slums” i també el que farem al llarg del curs. 

Es farà també un taller o dinàmica per treballar la desigualtat. 

Per facilitar l’execució d’aquesta trobada, haurem d’ajuntar-nos les 4 escoles en 2 llocs, i per això us demanem la vostra col·laboració. El proper dimecres 13 de novembre al matí, els infants de Monistrol de Calders haurien d’organitzar-se amb les famílies per poder-se desplaçar fins a Mura, tant en l’anada com en la tornada. I la setmana següent, el dimecres 6 de novembre, els infants de Calders haurien de desplaçar-se a Cabrianes. 

Un cop feta aquesta presa de contacte, a finals del primer trimestre o al gener es convidarà a cada infant d’aquí a escriure una carta a un infant de Bombai en anglès i ens les enviarem per correu postal. Es farà des de l’àrea d’anglès amb la col·laboració dels mestres itinerants de la ZER. 

Primer escriurem nosaltres una carta cap a Bombai i després ells ens respondran. 

Paral·lelament a aquest treball, llegirem un recull de contes que es va editar en motiu del 10è aniversari de l’ONG i es faran les reflexions, debats i activitats proposades per conèixer i comprendre una realitat com la de Bombai. 

I finalment, al febrer o març es realitzarà una videoconferència amb els companys i companyes de Bombai amb qui ens haurem escrit les cartes! Per poder fer aquesta activitat ens tornarem a agrupar les 4 escoles en 2. En aquest cas els infants de Cabrianes es desplaçaran a Calders, i els de Mura a Monistrol. Ja us informarem d’aquesta trobada més endavant per demanar-vos la vostra col·laboració. 

En cas de dubtes o aclariments restem a la vostra disposició. Esperem gaudir conjuntament d’aquest projecte i d’aquesta bonica experiència!!! 

Us passem l’enllaç de la ONG per si voleu donar-hi un cop d’ull: 

https://www.sonrisasdebombay.org 

 Moltes gràcies! 

 Equip de mestres de grans de la ZER

ANEM AL TEATRE

El dimecres 6 de novembre a les 11 h. el nens i nenes de la comunitat de petits de l'escola Vall de Néspola, anirem a Navarcles a veure l’espectacle:

Planeta M-Art

CLOWN
Marcel Gros

(Auditori Agustí Soler)

El transport el subvenciona la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de cada poble.
Per tant, només es paga el preu de l’espectacle.
Cal arribar a l’escola puntuals i esmorzarem abans de marxar.

Vam anar a la riera

Vam anar a la riera de Nespres a Sant Antoni per  veure com estava l'aigua. Vam veure l'aigua. Estava neta. L'aigua corria i hi havia  peixos, algues, plantes, fulles, sabaters, un escorpí de aigua i un bombet. Estava ponent un ou i hi  havia pedres grans.

A la passera estava  bruta, corria l'aigua i feia  pudor. Hi  havia mosques, mosquits i uns quants  cucs de terra, un ratolí mort a l'aigua, escuma, llenties de riu, terra, algues, bombolles, pell de mandarina, plàstic, plantes, libèl·lules, fulles, sorra, vespes i paper.

Genís Muntanya

Per veure més fotos cliqueu aquí. 

La riera està plena

El dimecres vam anar a la riera i baixava plena. Vam seguir-la cap amunt, fins a les Olles i allà vam fer una passarel·la amb pedres. Baixava amb molta força i portava escuma. Totes les plantes del costat estaven doblegades i als carrers hi havia moltes pedres i sorra.



Guiu

Per veure més fotos, cliqueu aquí. 

La castanyada

Benvolgudes famílies, 

Aquesta setmana celebrarem la Castanyada. Dimecres 30 d'octubre al matí amb els infants farem panellets i tallers de tardor. Ja us passarem allò que cada família ha de portar pels panellets. De moment  els infants de la comunitat de grans està fent els càlculs adients per tal de repartir els ingredients entre tots. 

El dijous 31 d'octubre al matí farem la sortida de tardor pels voltants de Mura tots els infants junts i a la tarda, a partir de 2/4 de quatre celebrarem la Castanyada a la plaça Àngel Guimerà. 

Aquest dia tornarem a fer el tastet de postres de tardor. Per això us demanem que cada família porti quelcom de postres fet amb productes de tardor ( moniato, castanyes, magranes... ). Si ens feu arribar la recepta uns dies abans les imprimirem i les posarem el mateix dia a la taula. D'aquesta manera si algú gaudeix especialment d'un plat -que segur que passarà-, podrà tenir, si vol, la recepta. 

A la tarda, a més de menjar les postres de tardor, farem uns quants jocs de cucanya i menjarem castanyes. 

Us hi esperem a totes amb moltes ganes de celebrar la castanyada,

fins aviat

Equip de mestres

Cireretes de pastor

El dimecres  vam anar al bosc a collir cireretes de pastor. El dijous vam fer un pastís. Vam fer uns grups. El pastís portava sucre, mantega, farina d'ametlla, llevat, ous i ametlla  picada. Primer vam posar la mantega i després el sucre i els ous i vam barrejar. Després la farina. Per últim  vam posar el llevat i la llimona. Un grup va fer la melmelada.


Per veure més fotos, cliqueu aquí.

Genís Martín

Sortida de cicle inicial a Castellcir i Castellterçol

EL PROPER DIJOUS, 17 D’OCTUBRE,ELS ALUMNES DE CICLE INICIAL DE LA ZER EL MOIANÈS PONENT ANIREM DE SORTIDA A CASTELLCIR I CASTELLTERÇOL. 

ENS HI ACOMPANYARAN ELS INFANTS DE L’ESCOLA DE CASTELLCIR. 

QUÈ FAREM? 


 TROBADA I ACTIVITATS AMB ELS INFANTS DE CICLE INICIAL DE L’ESCOLA DE CASTELLCIR.

 VISITA A L’ECOMUSEU D’ESPLUGUES: DESCOBERTA DE LA VIDA A LA MASIA.


 DINAR CONJUNT A LA VORA DE LA RIERA DE FONTSCALENTS.

 VISITA AL RENTADOR DE LLANA DEL ROQUER.


 QUÈ CAL PORTAR? 

 ESMORZAR I DINAR.

 ROBA I CALÇAT CÒMODE ADEQUAT PER CAMINAR I PEL TEMPS QUE PUGUI FER.


 SORTIREM A LES 8:30h al camp de futbol. L’ARRIBADA SERÀ CAP A les 17h DE LA TARDA AL MATEIX LLOC.

Aranya robòtica

Hem fet una aranya robòtica.
Desenvolupament:
Primer vam fer una pluja d'idees. Van sortir robòtica, ciència, experiments, videojocs, goma, maqueta... Després vam votar i va sortir robòtica. Després vam buscar «robots caseros» a Internet i vam trobar un robot molt difícil. Després al costat hi havia un robot molt xulo. Després la vam començar a fer. El material era: 2 cartronets, 8 clips, 1 pistola de silicona, 1 pila 9v, 1 motoret, 

 1 paper, 1 interruptor petit, cinta adhesiva, 1 part de la pila, 1 retolador.
  I ens va sortir molt bé.

                                                                         Guim         

El Projecte Educatiu

Fa uns dies vàrem presentar el redactat definitiu del Projecte Educatiu de l'escola Vall de Néspola a la comunitat educativa de Mura. Aquest projecte, fruit de temps de reflexió i debat, amb les aportacions dels diferents membres de la comunitat educativa, dels que avui hi són i d'altres que han passat, a través de canals variats, és l'eix vertebrador de l'escola. Els principis bàsics que ens regeixen. 

Hem posat negre sobre blanc a aquella idea d'escola que fa temps que està en marxa i que fins a data d'avui es sustentava a partir d'acords, idees, il·lusions, propostes i projectes però que mai havien estat recollits en un sol document. Aquest document és l'escola que tenim a dia d'avui. Un document obert, que ens marca la filosofia, les intencions i els anhels, però que està en constant revisió per a la seva millora. 

El projecte, com l'escola, és un ens viu, que si bé té uns pilars bàsics que li donen la forma; el temps, les persones que el conformen, els aprenentatges que anem adquirint, fan que mai esdevingui tancat del tot i que aquest creixi com l'escola. Vagi evolucionant i el que tenim avui, demà serà revisat, perquè la reflexió constant és el que ens permet seguir creixent i millorant. 

Baixant de la fàbrica

El dimarts 1 d'octubre vam anar a la fàbrica per baixar tot el material d'art. Hi havia molt material!
Cada nen dels grans portava alguna cosa. També entre tres persones portàvem un carro i va ser molt graciós. Havíem d'anar canviant les coses que portàvem perquè pesaven molt. Vam haver de fer fer gairebé tota la volta al poble perquè no podíem baixar per les escales amb el carro.
 Quan vam arribar l'escola vam fer una cadena humana per deixar-ho tot ben posat al espai d'art. Al final quan vam acabar la cadena humana vam anar al pati perquè estàvem molt cansats i no vam fer art!

Vera 

Un matí al bosc

A la sessió de bosc vam anar a baix a la riera. El Sergi abans de sortir va agafar llibres de plantes i animals. Quan vam arribar teníem la llibreta de bosc i un metre. Vam mesurar 1 m. quadrat. Podíem triar al riu o a la terra, amb resum havia de ser un lloc ric. Ho vam delimitar amb un fil. Llavors vam observar quina vegetació hi havia. Si alguna planta no sabíem com es deia ho buscàvem en un llibre que havia portat el Sergi. Després ho havíem de passar a la llibreta de bosc i fer un dibuix i posar el nom i així amb tot el que veiem al quadrat. 

Alba

El primer dia al bosc

El dimecres 17-9-2019 vam anar al bosc a veure el rusc de vespa asiàtica i era un rusc molt gran. Tenia forma de pilota de tennis, està fet amb hexàgons exactes, normalment fan el rusc a un punt molt alt. Després de veure el rusc vam pujar a la font de la Mascarosa  i ens vam fer una foto de grup. Vam seguir caminant fins que vam trobar una caixa niu, la vam netejar. Així amb les caixes niu més difícils d'arribar perquè les que teníem més a prop les vam deixar pels petits o mitjans. Quan vam acabar de netejar les caixes niu vam anar a la font de la Coma. Es diu font de la Coma però l'aigua que baixa no és potable perquè baixa  directament de la muntanya. així que A la muntanya poden ha-veri animals morts, que porten malalties. Quan estàvem anant a l'escola vam veure a la riera, la serp que sestava menjant a una granota.

                                                                   Araitz

La Bandera ( Turó de les Periques )

Dimecres vam anar a bosc a la bandera a dibuixar els Pirineus. Pel camí vam topar amb la Haley i ens va seguir. Quan passàvem a prop de la riera vam veure un vidriol. També vam passar per casa el Magí i ens va deixar collir unes quantes figues per menjar. Allà ens vam acomiadar de la Haley que es va quedar perseguint les gallines. Després vam continuar caminant a prop d'un camp d'oliveres i vam parar davant d'una barraca de vinya esfondrada. El Sergi ens va preguntar com s'havia esfondrat i al final vam veure que a dins hi havia un roc que era el motiu perquè s'havia esfondrat. Després d'uns quatre metres vam veure una Mantis religiosa i el Sergi li va intentar fer una foto però li va saltar a sobre el mòbil. Després d'intentar-li fer la foto uns quants cops ho vam aconseguir. Després d'una bona estona vam veure una eruga processionària i li vam fer una foto.Tot seguit vam arribar a la bandera i com que estava molt ennuvolat vam dibuixar el Montcau, el Paller de tot l'any, Montserrat, "Calaf" i el Puig Andreu i ja està. Més tard vam baixar a l'escola on ens esperaven els pares.

                                   Lluc F.

Primer dia d'experiments

El dimarts 17 vam fer el primer dia d'experiments amb la Núria. Primer vam fer tres grups, en el meu grup estàvem: l'Alba, el Berenguer, la Vera, l'Èric, jo i el Guim. El nostre experiment anava sobre la densitat. Vam omplir un vas mesurador a 500 ml i vam anar a buscar uns  objectes. Després vam anar posant els objectes en el vas mesurador i vam anar apuntant quant pujava l'aigua. Quan vam acabar d'apuntar vam anar a fora i vam fer una rotllana i vam parlar dels experiments que podriem fer un altre dia

                                                                             Nico           

El dimarts durant la sessió de ciència vam fer experiments. Per realitzar el nostre experiment necessitàvem tres ingredients: bicarbonat, vinagre, paper i una bossa de entrepà. Primer vam ficar a sobre el paper tres cullerades de bicarbonat, després ho vam embolicar i ho vam posar a dintre de la bossa d’entrepà i després agafàvem un got ham  vinagre i ficàvem tot ple al got i després u fiquem a dintre de la bossa i després li fem un nus i desprès ho deixem al terra i explota.

Lluc A

TOTS ELS LíQUIDS ES BARREGEN?

El dimarts 15 a la tarda vam fer experiments.

Materials

un got llarg de vidre, mel, oli, gerra d'aigua, got, pintura i cullera. 

Vam tirar la mel. Després l’aigua amb pintura i l’últim l’oli i va quedar tot per parts. La mel a baix i

 l’aigua i la pintura al mig i l’oli a dalt.

Gin

El fil vermell

El primer dia, quan tots érem a la plaça, connectats per un fil vermell, vàrem llegir aquest text.

Hi ha una faula oriental que explica la història d’un home molt vell que viu a la Lluna i que cada nit viatja fins a la Terra per connectar ànimes que tenen alguna cosa per compartir o ensenyar-se. Persones que, a partir del moment que l’ancià les enllaça, esdevindran importants l’una per l’altra. L’home els farà un nus al dit petit de la mà a cadascuna d’elles amb un fil vermell invisible i això determinarà que, en un moment o altre de la seva existència, es trobin. No importa quan, ni on, ni de quina manera. El fil es pot estirar milers de quilòmetres, es pot contraure, es pot enredar o omplir-se de nusos, pot tibar però mai es trenca. El vincle sempre existirà encara que el cordill invisible quedi enrere en el temps o ni tan sols el recuperem mai més. Tot i que hi ha diverses versions no es refereix exclusivament a l’amor de parella. Té a veure sempre amb un vincle afectiu: l’amistat, l’estima a un fill o una filla, un pare o una mare, un mestre, algú que hi és en els moments més importants o que t’estén la mà quan ho necessites. El dit menut té a veure amb les emocions i permet resseguir un camí que va fins al cor.

Segons la llegenda, no tenim només un sol fil lligat. Poden ser desenes, perquè ens imaginem un món amb una xarxa vermella infinita que ens vincula a cadascú de nosaltres amb moltes persones. L’únic segur és que si l’ancià ens lliga, coincidirem amb elles en algun moment de les nostres vides.

És una llegenda, un conte bonic, on, deixant de banda el vell que decideix, perquè som nosaltres els que decidim i res està determinat, ens permet veure aquest fil que ens uneix amb aquells que estimem i veient-lo, podem tenir cura d’ell i si volem, podem fer una gran xarxa de fils vermells.

Aquesta text està extret d'un article del diari Ara i se li han fet alguns retocs. 

Entrada a l'escola

El 12 de setembre, primer dia d'escola el Sergi ens va rebre donant-nos un cordill vermell que l'havíem de guardar pel final. Un cordill per família. Després vam seguir un cordill vermell que passava per tota l’escola i de tant en tant en el cordill hi havia un cartell que hi posava alguna frase. Alguna era bastant llarga. Més tard quan vam acabar de veure l’escola seguint el cordill vermell, el cordill ens va fer sortir a fora. Un cop a fora sortien dos cordills. Un anava cap al riu i l’altre cap al carrer Joan Alavedra. Tots dos anaven a parar a la plaça Àngel Guimerà. Entrant a la plaça ens havíem de fer una foto amb el cordill vermell que el Sergi ens havia donat al principi. Després tothom agafava un paper i escrivia una paraula, la que volia. Després cada família lligava els papers al cordill de la seva família i lligaven el cordill amb els papers a un cercle. Totes les famílies en el mateix cercle. Quan tothom va acabar l’Enric amb el seu dron ens va fer una foto des de dalt. Un cop va fer la foto tothom va anar cap el bosc. Quan vam arribar ens van donar un tros de coca per cap i vam anar a jugar. Després ens van avisar i ens vam col·locar per grups, grans, mitjans i petits. Ens van explicar com funcionaríem. Quan vam acabar alguns van anar a l’escola a dinar. Quan vam acabar de dinar ens van explicar les tasques. Després ens vam posar en parelles d’un gran i un «petit» a fer els horaris.

Lluc Lleyda

Mura amplia l'escola, que el curs vinent ja superarà la cinquantena d'alumnes

La Vall de Néspola ha doblat l'alumnat en els darrers cinc cursos i l'espai actual s'ha fet petit

Queralt Casals 29.07.2019 | 23:32

Obres d'ampliació que s'estan duent a terme al centre educatiuESCOLA VALL DE NÉSPOLA

L'escola Vall de Néspola de Mura creix cada any en nombre d'alumnes i el curs vinent assolirà un nou rècord ja que té 55 nens i nenes matriculats. El progressiu creixement del centre ha fet petites les instal·lacions municipals on està ubicat, seu de les antigues escoles del poble. Per aquest motiu, el departament d'Educació ha iniciat els treballs d'ampliació de l'equipament, que preveu tenir enllestits el segon trimestre del curs vinent.Les obres d'ampliació que està duent a terme la Generalitat comporten la creació d'una aula d'infantil i la comunicació d'aquesta amb l'edifici existent a través d'un porxo. Els treballs ja tenen finalitzada la fonamentació i ara s'està treballant a fàbrica en l'edifici, que és prefabricat de fusta, per adequar-lo al màxim a l'estètica de l'entorn. De fet, el tractament de l'espai és una de les característiques d'aquesta escola rural amb un edifici que és de pedra, amb grans finestrals i espais diàfans, lluny de les aules convencionals.Segons fonts del departament, aquest estiu es preveu l'inici del muntatge de l'estructura prefabricada. L'entrada en funcionament dels nous espais està prevista el segon trimestre del curs vinent i els treballs tenen un pressupost de 286.240 euros, finançats pel mateix departament.L'escola Vall de Néspola, que acull també nens i nenes de Talamanca, és un important actiu del municipi de Mura. El seu model educatiu i pedagògic, basat a fomentar l'autonomia dels infants en un entorn lliure i acollidor, ha propiciat un augment de noves famílies que s'han instal·lat al poble per portar els seus infants a l'escola.El director del centre, Sergi Pich, destaca que el model educatiu de l'escola i l'entorn on es troba són alguns dels «condicionants que fan que molta gent decideixi venir a viure al poble». El centre, que va obrir el curs 2003-2004 amb 5 alumnes, ha anat tenint una progressió a l'alça fins arribar als 55 alumnes que ja té assegurats per al curs vinent, amb la possibilitat que encara se n'hi incorpori algun més.Pel que fa als docents l'escola, disposa de cinc places i mitja, més els mestres que són itinerants compartits amb la resta d'escoles rurals del Moianès Ponent. Segons Pich, «un dels reptes de l'escola és anar consolidant la plantilla» perquè «el que és un encant també és una dificultat» per la distància per arribar al municipi.El centre es caracteritza per una gran implicació de les famílies. «Són molt col·laboradores i alhora molt exigents, que està molt bé, perquè tenen clar el que volen i el que busquen», afirma Pich. Destaca també que un dels trets característics de l'escola és el contacte amb la natura i algunes de les activitats es fan al bosc, on els alumnes van setmanalment per aprofitar l'entorn per als seus aprenentatges en contacte amb la natura.La distribució de l'espai és una altra de les peculiaritats de l'escola, que no disposa d'aules sinó d'una gran sala a la planta baixa amb espais de joc i aprenentatge per als alumnes petits i mitjans, i un entresolat per als més grans.Sobretot en els darrers anys, l'escola de Mura ha experimentat un creixement progressiu d'alumnat amb famílies de fora que han anat a viure al poble per poder escolaritzar els seus fills en aquest centre educatiu. El curs 2014-2015 hi havia un total de 27 alumnes i el següent ja n'eren 35. El 2016-2017 va arribar fins a 45 nens i nenes, una xifra que van mantenir el curs següent, i aquest que ara s'ha acabat han assolit la cinquantena.

Juegos de lengua

Aquest curs a les classes de llengua castellana del grup de grans s’han portat a terme dos projectes a banda de les activitats de tasques en les que el treball ha estat més autònom.

Com dèiem, els projectes han estat el d’”Infants del món” seguint el tema del curs i el d’elaboració de jocs de llengua. Aquest últim, s’ha realitzat mitjançant el treball cooperatiu. Cada grup ha hagut de tirar endavant el seu Projecte-joc fins a obtenir el resultat final. Aquí us en deixem una mostra del què ha estat tot el procés.

Un món real

L'art a les vostres mans

La música

Món matemàtic

Jocs d'aigua

Per veure més fotos cliqueu aquí.

Al Montcau i a la cova Simanya

Per veure més fotos, cliqueu aquí. 

S'ha acabat el curs

Tancat per vacances! 

Tornem al setembre, llegirem a molts llocs. Perquè després d’un any ple de molt, de tot sembla, toca descansar i omplir-se de nou. Deixar passar el temps per badocar, per sentir les cigales cantar o bé per remullar-nos mentre fem un gelat. L’esbarjo, el tindrem tots, el retorn a la Vall de Néspola, alguns.

Perquè de nou ens trobem en aquella cruïlla. A aquell tomb del camí. Mirem enrere i el camí fet plegats, ja sigui un camí que ve de lluny o comença a prop, és un camí que s’ha anat engalanant. Un camí que hem fet junts i que a tots ens ha canviat.  A l’inici semblava un petit pedregar. Diferents senders que a vegades es creuaven, senders plens d’herbes i entrebancs, cadascú pel seu caminoi, alguns trobant-se de tant en tant,  però a mesura que aquest s’ha anat acostant, s’ha anat obrint i aplanant, i ells, trobant. I no només això, han anat creixent plantes boniques als vorals i el camí ha començat a fer baixada. Una baixada suau i agradable.

Avui, passem les darreres pàgines d’un curs especial. Un curs ple de vivències, que ens ha costat tancar, perquè quan estàs bé, quan et sents a gust, amb aquells amb qui comparteixes camí, que et sents tan proper que els sents dels teus, la família que hauries triat, desitges que aquest no s’acabi. Perquè demà tot serà diferent i ha de ser diferent. Perquè créixer és això, omplir la motxilla pel camí que vindrà, per fer-lo lleuger tot esperant els canvis. Desitjant els canvis.  Estrany, no? Omplir una motxilla per fer el camí més lleuger! Però és així, perquè al sac tindrem les eines que ens facilitaran l’avançar.

Una comunitat com la nostra és com un vaixell, on cadascú té el seu paper. No tots es veuen d’entrada. No tots són lluminosos, però tots són imprescindibles. Cadascú juga un rol indispensable, perquè el grup d’avui, és el fruit de tots els seus elements, del que s’ha viscut i del que es viu, i tothom és important i necessari i no hem de renunciar a res ni a ningú.

Avui, ens acomiadem dels grans i és curiós, perquè si parléssim de colors, serien com el pigment del grup. Perquè un grup beu de tots els seus membres, però alguns, pel que sigui, afegeixen un toc especial. Un toc característic que li dóna el matís que el fa reconèixer.

I aquest any hem tingut uns grans complementaris. Un grup d’aquells que desperten la complicitat, on les mirades diuen molt, on amb un cop de cap, es parla abastament.

Hem vist un David que s’ha fet gran, molt gran, un bon company que dóna molt, que fa fàcil estar amb ell, amb un cor immens. Nexe en molts moments. Sensible, afectuós, estimat, responsable, com l’Arnau, un altre dels grans. L’Arnau, que amb el seu parlar mesurat i els seus mots a vegades estrambòtics, digueu-ne palitroques o terminats, ens ha fet riure i poc a poc ha anat obrint el seu cor. Mostrant que és tan estimat com estima ens té. Ha estat com la silicona calenta que ens uneix, sempre a punt per donar un cop de mà, com  l’Eli, de qui molt en podríem dir. Disposada a donar un cop de mà quan cal, a sumar, amb un somriure murri a punt, si tot va bé, perquè sinó, el geni també el treu. De qui el deu haver agafat? No ho sé pas! Però té les coses clares i el cor immens. Perquè si d’una cosa hem anat sobrats enguany, si és que mai en pot sobrar, és de cor.  

Tot es veure la Sió i saber-nos còmplices. Saber-nos lligats per aquell fil invisible de la comprensió, perquè fer-se gran, també és comprendre als altres. El que diuen i el que callen i sobretot, saber quan dir i quan callar tot mostrant empatia. Però no tot és seriositat, i ara. Quan s’ha desbocat, quan s’ha deixat anar, ha estat un torrent de rialles. Incontenible. Efervescent i a vegades les rialles també s’han enfosquit. Créixer és això. Alts i baixos, però quina sort que hem tingut. I hem fet pinya. Colla. Bé ho sap la Mariona que enguany s’ha destapat. S’ha deixat anar i s’ha mostrat com intuïm que és. Feliç, decidida, sovint tossuda, perquè si una cosa vol, no patiu que trobarà el camí, però sobretot l’amiga pragmàtica, l’amiga de tots. Amb aquell punt de vista especial, capaç de fer fàcil allò difícil, fent també algun cop difícil el que és fàcil. Però és així. Energia i cor i una cosa va amb l’altra i les persones s’agafen en conjunt, no a bocins, com amb tots.

Un any més hem tingut la sort de poder compartir camí amb ells. Amb ells i tota la comunitat de grans. Un grup que es fa estimar. Que estima. Que et convida a fer i fer, però també a sentir, perquè són un grup clar. Transparent. Elèctric. Amb qui hem parlat de moltes coses i hem sentit moltes coses i hem après molt. Uns dels altres. Tots plegats.

Avui tanqueu la porta de l’escola. La tanqueu i feu un pas endavant, el que cal. El que toca. Però tanqueu la porta física, de vidre i ferro, d’una etapa, d’un espai, d’unes vivències, però sempre quedarà oberta la porta de l’escola en majúscules. De l’escola que és casa vostra. De l’escola com a comunitat, com a família i on sempre tindreu un espai aquí. Al nostre cor. Al nostre cap.

A la Vall de Néspola sempre sereu ben rebuts, perquè sou escola i allà on sigueu, ens tindreu amb vosaltres i anhelarem que vingueu i ens expliqueu com us va, com aneu, com esteu, com us sentiu...

Que tingueu bon viatge amics! Que el camí us sigui ric!  

Love letter i altres jocs

El divendres va vindre el Sandro i ens va explicar tres jocs de taula. 

El primer joc es deia Stop i es jugava així. Hi poden jugar quatre persones. Primer cada jugador agafa un color. Després tires 4 daus i després si et toca un sis i hi ha un sis al taulell i una peça en el sis i aquest és el primer. 

El segon joc es diu les Love letter. Primer repartien una carta per cadascú i calia endevinar quina carta tenien els altres. 

I el tercer era un joc d'animals. Poden jugar dues persones. Hi ha dos colors, un negre i un blanc. Després la fitxa que era la fitxa més poderosa, que era l'abella i els altres que eren als altres bitxos el teniem d'envoltar  altres la abella.

     Lluc A.