Juny. Calor. Molta calor. I l'escola plena i de nou, un any després, ens trobem per acomiadar-nos de les de sisè. De les grans. Com passa el temps. En un tancar i obrir d'ulls, passen els anys i aquelles nenes de mirada curiosa, plenes d'il.lusions i somnis, han esdevingut unes grans noies. Encara més plenes d'idees, Déu n'hi do si en tenen i de projectes i d'amics.
A l'escola han trepitjat amb pas ferm, deixant petja. Són dues noies que no deixen indiferent. Tenen caràcter, segur. Les idees clares i el somriure fàcil si te'l volen regalar. Però sobretot es fan estimar. Ja sigui com l'Abril, amb mirada somiosa i faccions concentrades o bé l'Elsa, amb somriure murri i comentari sempre a punt.
Avui, les dues, l'Elsa i l'Abril enceten una nova etapa. Un nou camí que les portarà lluny, segur. Obren una nova porta i aquí, n'ajusten una altra. No la tanquen, perquè sempre podran tornar a veure'ns o bé ens sentiran al seu cor, perquè hi serem, però han de fer el pas. Han de caminar. Avançar. Créixer. L'horitzó és ampli. El futur és seu i allà on vulguin anar, aniran. Allò que vulguin fer, faran. Perquè si una cosa està clara, és que ho poden tot.
Durant uns anys les hem acompanyat. Hem estat al seu costat en moments de joia, de tristesa o d'il·lusió allà on ens han deixat. Perquè tenen el cap clar i els peus lleugers. Plegats, hem compartit tant, que sabem molt. Sabem tant, que estem tranquils. Sabem que tot el que vindrà serà bo. Perquè d'un bon arbre, només pot sortir una bona obra.Voleu contentes amigues! Voleu alt! Que nosaltres, amb vosaltres confiem. Bon viatge amigues! Bon viatge boniques!
