dijous, 30 de juny de 2016
Imatges pel record dels de sisè
dimarts, 28 de juny de 2016
Comiat als de 6è
Avui és 21 de juny. Avui és el
solstici d'estiu. Hem tingut el dia més llarg de l'any, tindrem la
nit més curta. D'aquí a dos dies ho festejarem. Farem fogueres,
menjarem coca i cremarem pólvora. Començarem l'estiu. Una pausa per
calmar les aigües. L'aturada que ens ha de servir perquè el pòsit
d'aquest curs, allò viscut, ja dipositat al sòl, s'assimili.
Mirarem enrere i veurem el camí fet. Ens alegrarem de moltes coses i
d'altres jurarem que ens esforçarem més el proper cop.
D'aquí a dos dies celebrarem Sant Joan
i les rialles de xics i grans se sentiran per les valls barrejades
amb el so dels petards.
Avui però, aquí, celebrem que hem
acabat un altre curs. Un any més ple de vivències. D'anècdotes.
D'històries. De passió. De vida. Un any intens -no hi ha any amb
infants que no ho sigui-, que ens ha ajudat a créixer, a madurar.
Alguns han començat el seu camí a l'escola. Per sempre l'estimada
escola de Mura, ara Vall de Néspola. Han descobert companys,
mestres, amics i famílies. Han descobert una comunitat, entre jocs i
rialles. Ens hem descobert.
D'altres, acaben un tros de camí.
Lluny queda aquell inici allà dalt a tocar de l'ajuntament, entre
mobles verds i rònecs, i parets prestades. Ara davant seu l'horitzó
s'estén. Res ja no els reté. El sender es bifurca i s'eixampla, i
contents, alegres i esperançats, ran de camí els acompanyem. Els
animem a fer el pas, els empenyem a seguir endavant. Sabem que van
ben calçats. Porten sabates noves acabades d'estrenar. Sabates per
trepitjar fort, per anar a pas ferm i segur.
Ja no són els marrecs que varen
començar, alçant el cap tot mirant enlaire, un xic esporuguits i
alguna llàgrima rere uns ulls afamats. Ara són dos joves
encuriosits, assedegats de saber i amb fam de menjar-se el món. De
nosaltres se n'emporten un xic. Amb nosaltres queda molt. Ens queden
instants. Moments compartits.
dilluns, 27 de juny de 2016
SORTIDA A LA GRANJA LES PEDRERES
EL DIA 23 DE MAIG VAM ANAR A LA GRANJA LES PEDRERES.
HI HAVIA MOLTS ANIMALS VEDELLS, PORCS, GALLINES, OQUES, UNA TORTUGA I CONILLS. ELS VAM TOCAR I DONAR MENJAR. EL MENJAR DELS PORCS EL VAM FER NOSALTRES I PORTAVA ENCIAM, PA, AIGUA I PINSO I DESPRÉS ELS HI VAM DONAR ALS VEDELLS. ELS VAM DONAR BIBERÓ. A LES GALLINES PINSO I A LA TORTUGA ENCIAM. DESPRÉS VAM ANAR A DINAR TOTS JUNTS EN UN CAMP DE GESPA I QUAN VAM ACABAR VAM ESTAR JUGANT PEL CAMP DE GESPA. ABANS DE MARXAR ENS VAN DONAR UN OU DE GALLINA DE RECORD I A LES 4 ENS VA VENIR A BUSCAR L'AUTOBÚS I ENS EN VAM ANAR.
HI HAVIA MOLTS ANIMALS VEDELLS, PORCS, GALLINES, OQUES, UNA TORTUGA I CONILLS. ELS VAM TOCAR I DONAR MENJAR. EL MENJAR DELS PORCS EL VAM FER NOSALTRES I PORTAVA ENCIAM, PA, AIGUA I PINSO I DESPRÉS ELS HI VAM DONAR ALS VEDELLS. ELS VAM DONAR BIBERÓ. A LES GALLINES PINSO I A LA TORTUGA ENCIAM. DESPRÉS VAM ANAR A DINAR TOTS JUNTS EN UN CAMP DE GESPA I QUAN VAM ACABAR VAM ESTAR JUGANT PEL CAMP DE GESPA. ABANS DE MARXAR ENS VAN DONAR UN OU DE GALLINA DE RECORD I A LES 4 ENS VA VENIR A BUSCAR L'AUTOBÚS I ENS EN VAM ANAR.
Etiquetes de comentaris:
cicle inicial,
mitjans,
sortides
dijous, 23 de juny de 2016
DRAC DE FANG
VAM AGAFAR UN TROS DE FANG I VAM FER UN DRAC DE FANG I EL DRAC S'HAVIA DE FER D'UNA FIGURA PERQUÈ SINÓ ES TRENCAVA.
HEM FET LA FORMA DE LES ALES, EREN DE PAPER, TAMBÉ ALETES, DENTS I TAMBÉ FOC.
HO DEIXEM ASSECAR I DESPRÉS EL PINTAREM.
LLUC LLEYDA I CRESPO
HEM FET LA FORMA DE LES ALES, EREN DE PAPER, TAMBÉ ALETES, DENTS I TAMBÉ FOC.
HO DEIXEM ASSECAR I DESPRÉS EL PINTAREM.
LLUC LLEYDA I CRESPO
dimecres, 22 de juny de 2016
Visitem l'església de Mura
EL DIJOUS DIA 12 DE MAIG VAM ANAR A VISITAR L'ESGLÉSIA DE MURA AMB LA LAIA QUE ÉS LA MARE DE LA GINEBRA.
ENS VA EXPLICAR QUE TENIA 1000 ANYS, ÉS L'EDIFICI MÉS VELL DE MURA, VAM MIRAR PER DINS I FORA.
A FORA HI HAVIA COLUMNES.LES FINESTRES EREN PETITES I DE MIG PUNT, LES FINESTRES ESTAVEN FETES DE MARBRE PER DEIXAR PASSAR LA LLUM DEL SOL.
A DINS HI HAVIA UNA FIGURA DE SANT MARTÍ QUE DONAVA LA CAPA A UN POBRE, A L'ALTAR HI HAVIA EL NOM DE GUILLEM SENDRA QUE ÉS EL NOM D'UN MORT.
FA MOLTS ANYS ES VA DESTROSSAR PERQUÈ HI VA HAVER UN TERRATRÈMOL I ARA HI HA UNA BIGA TORTA
ENS VA EXPLICAR QUE TENIA 1000 ANYS, ÉS L'EDIFICI MÉS VELL DE MURA, VAM MIRAR PER DINS I FORA.
A FORA HI HAVIA COLUMNES.LES FINESTRES EREN PETITES I DE MIG PUNT, LES FINESTRES ESTAVEN FETES DE MARBRE PER DEIXAR PASSAR LA LLUM DEL SOL.
A DINS HI HAVIA UNA FIGURA DE SANT MARTÍ QUE DONAVA LA CAPA A UN POBRE, A L'ALTAR HI HAVIA EL NOM DE GUILLEM SENDRA QUE ÉS EL NOM D'UN MORT.
FA MOLTS ANYS ES VA DESTROSSAR PERQUÈ HI VA HAVER UN TERRATRÈMOL I ARA HI HA UNA BIGA TORTA
dilluns, 20 de juny de 2016
L'ÚLTIM DIA D'ESCOLES COMPARTIDES
L'últim dia els nens i nenes de Monistrol van venir a Mura. Vam anar al riu a fer uns quants jocs d'aigua: un amb esponges, un altre amb xeringues i uns altres més. El joc que us explicaré és el joc que em va agradar més. Primer vam fer 2 equips, després un equip es va amagar per un tros d'un camí amb xeringues plenes d'aigua i l'altre equip havia d'intentar arribar al final del tros acordat sense que els altres els mullessin Quan vam acabar ens vam banyar tots al riu. Va ser molt divertit!
Laia
Laia
divendres, 17 de juny de 2016
La cantània
Des
del març fins al maig vam estar practicant cançons per la cantània
"BABAUA LES DESVENTURES DE MIMÍ".
Érem
dos-cents nens i nenes, dos actors i més o menys vuit músics.
La
cantània va ser al 27 de maig i va ser una molt bona experiència
per a qui li va agradar.
Les
cançons eren: recitatiu de Mimí, la font de Cupido, cançó de
Cupido, a la cacera del marit, el con...
Els
personatges eren:
-Mimí.
-Cupido.
-Newton.
-Lluna-roja.
-Ling
wuei.
-Peppino.
-Miquel.
En
total eren 12 cançons que ens havíem d'aprendre i tres que no.
Hi
havia músics en directe que participaven alguns cops en algunes
cançons.
La
cantània va ser molt divertida i va quedar molt bé!!!
Abril.
dijous, 16 de juny de 2016
Darrer dia d'escoles compartides a Mura
dimecres, 15 de juny de 2016
Les Pedres
Quan sortim pel carrer trobem pedres de diferents formes. A nosaltres ens agrada molt trobar-nos aquestes pedres. Creiem que la forma de les pedres es fa amb l'aigua de la pluja.
A en Nil la forma de la pedra que més li ha agradat ha sigut el rombe que per a ell és un diamant.
A l'Ares la forma de la pedra que més li ha agradat ha sigut una pedra que semblava una crossa.
Nil (P4) Ares (P5) Laia (6è)
dimarts, 14 de juny de 2016
Jornada de portes obertes

Vàrem poder compartir idees, projectes, inquietuds i maneres de treballar amb professionals d'arreu de Catalunya, des d'Horta de Sant Joan a Lleida passant per Bagà o Barcelona. Va ser un matí molt interessant i profitós.
A tots ells i elles, moltes gràcies per venir i fins a la propera.
dilluns, 13 de juny de 2016
Dolmen de Trullars
Vam anar a escoles
compartides al matí. Primer vam fer jocs matemàtics amb el Sergi i després de
fer jocs vam anar amb l'Oriol. Vam fer jocs de llengua. Després vam anar
al pati . Quan vam acabar el pati vam fer unes activitats i vam anar a dinar molt
ràpid. Vam fer una excursió molt i molt llarga. Vam
anar pel mig de la muntanya. Primer vam
fer una pujada molt forta i quan vam arribar a dalt de tot hi havia un dolmen.
Un dolmen és monument prehistòric fet amb pedres grosses col·locades en forma de taula que servia de tomba.
Vam baixar i quan vam baixar hi havia una escala de bombers i havíem de baixar el barranc i uns vam baixar fins un lloc i el Sergi va treure aigua i tots vam beure poca aigua i vam anar a un gorg que hi havia i ens vam refrescar i vam arribar a l’escola.
Un dolmen és monument prehistòric fet amb pedres grosses col·locades en forma de taula que servia de tomba.
Vam baixar i quan vam baixar hi havia una escala de bombers i havíem de baixar el barranc i uns vam baixar fins un lloc i el Sergi va treure aigua i tots vam beure poca aigua i vam anar a un gorg que hi havia i ens vam refrescar i vam arribar a l’escola.
Arnau
divendres, 10 de juny de 2016
Festa final de curs
dijous, 9 de juny de 2016
Visita guiada de la Laia Miralta
El dimarts la Laia
Miralta ens va fer una visita guiada de l'església. Quan vam arribar a la
porta d'entrada ens
va preguntar quants anys crèiem que té l'església. Uns van dir
1000, els altres 120, 700.... Al final la Laia ens va dir que els
primers escrits eren del any 1071. Després ens va ensenyar els arcs
de mig punt. L'arc cec, l'arc Llombard, era de decoració. També ens
va dir que la gent del poble vivia en masies molt lluny del que ara
és el poble perquè en aquella època a Mura no hi havia poble,
només l'església i la gent del voltant. Després vam entrar a
l'església i vam anar al fons de tot on es posa el mossèn i la Laia
va destapar l'ara i ens va ensenyar una cosa escrita gravada
a la pedra. Allà posava això:
-Guillem Cendra
Geriberd Joan,...
Costava de veure. És
una làpida. Joan és algú de la seva família. Havia de sortir més
noms després de Joan però està esborrat. Després ens va
ensenyar un cofre. Allà hi ha 12 coses de 12 sants. Coses tan
valuoses que només un mossèn ho pot revisar, però això no es pot
fer gaire. Després vam anar a fora l'església i ens va ensenyar un
dibuix que estava gravat a la pedra. Estava a sobre la porta
d'entrada. Hi havia la mare de Jesús i Jesús en braços d'ella, a
sobre del cap de la mare de Jesús, dos àngels volant i a
la dreta de la verge Maria hi ha els tres reis. A la seva dreta hi ha
el Josep amb la llevadora.
Jo li vaig preguntar què són aquests bitxos que hi ha a dalt de la columna. La Laia em va explicar que un senyor li va dir a l'escultor que fes un lleó perquè l'església estigués protegida.L'escultor mai havia vist un lleó i li va preguntar com era un lleó i li va dir que un lleó és molt ferotge amb una melena molt grossa i amb dents afilades. L'escultor va fer un llop ferotge amb dents afilades i amb melena, però la melena la va fer estirada i per aixo va quedar aquesta bèstia.
Jo li vaig preguntar què són aquests bitxos que hi ha a dalt de la columna. La Laia em va explicar que un senyor li va dir a l'escultor que fes un lleó perquè l'església estigués protegida.L'escultor mai havia vist un lleó i li va preguntar com era un lleó i li va dir que un lleó és molt ferotge amb una melena molt grossa i amb dents afilades. L'escultor va fer un llop ferotge amb dents afilades i amb melena, però la melena la va fer estirada i per aixo va quedar aquesta bèstia.
Diana Miralta
Eli Sanllehí
dimarts, 7 de juny de 2016
ESTÀTUES
El dijous 26 de maig els nens i nenes de cicle mitjà i superior de Mura vam anar a Monistrol per fer escoles compartides. Primer els de Mura vam anar al camp de futbol per pujar a l'autobús que ens havia de portar a Monistrol. Quan vam arribar a Monistrol ens vam treure les sabates i vam entrar a la classe. Tot just arribar ens vam posar pels 2 grups que sempre fem, uns van una estona amb l'Oriol ( que és el mestre de Monistrol) i els altres una estona amb el Sergi i després vam canviar els que vam estar amb l'Oriol vam anar amb el Sergi i els que van estar amb el Sergi van anar amb l'Oriol. Després vam sortir al pati. Quan es va acabar el pati ens vam posar en 3 grups i vam anar a fer tallers. El grup 1, el meu grup, va anar a fer un atrapasomnis amb la Mome. Primer vam agafar un tros de filferro i el vam tallar i el vam posar en forma rodona i quan ja tenia la forma d'un aro el vam embolicar amb un "celo" de colors. Quan ja estava tot embolicat vam agafar un tros de filtre i vam resseguir el contorn del filferro, és a dir, la base de l'atrapasomnis i després vam retallar la rodona de filtre que havíem resseguit. Un cop retallat el filtre li vam fer 4 forats amb un punxó, un a dalt, un a baix i dos més als costats. Llavors vam necessitar una agulla força grossa per enfilar un fil i després vam passar l'agulla amb el fil pels quatre forats. Després vam anar lligant el fil a la base de l'atrapasomnis fins que ens va quedar el filtre agafat a la base.
Quan vam acabar de dinar vam fer 3 grups de 9 persones. Cada grup tenia dos GPS que ens anàvem passant per marcar les estàtues i el recorregut que anàvem a fer. Portàvem un full per anar dibuixant algunes estàtues que veuríem.
Sió
dilluns, 6 de juny de 2016
Les granotes
Ahir
vàrem anar al bosc. Pel camí vàrem sentir granotes perquè hi
havia molt silenci. Les van trobar la Cinta i el Quirze. Són
granotes que parlen entre elles o granotes que neixen perquè ha
arribat el bon temps.
Cinta (P4), Quirze (P3) i Amaiur (3r)
divendres, 3 de juny de 2016
Visita Eulàlia Canal
Divendres va
vindre l’Eulàlia Canal. És una escriptora i ha fet més de 20 llibres. Aquí a
l’escola hi ha 4 llibres seus i jo me’ls he llegit tots i tots m’ han agradat
molt. Aquests 4 llibres es diuen...
EL FANTASMA A
CASA ELS AVIS. Va d’una nena que es diu
Paula i la Paula ha d’anar a dormir a casa els avis. En Lluc, el seu germà, li
diu que allà hi ha un fantasma esgarrifós. És possible que els avis tinguin un
fantasma?
UN CARGOL
FABUFANTÀSTIC. El cargol és un animal eixerit i sensible. Viu al camp amb les
seves amigues, la vaca, l’oca i la cabra
.
UN POEMA A LA
PANXA. Babalú fa dies que no somriu, que no juga... Té un
nus a l’estómac perquè alguna cosa el fa estar trist; fins que un dia, a
classe, li surt un poema de la panxa.
LES SET DENTS DE LA PALANGANA. La bruixa Palangana perd les set dents que li queden i, com que no pot mastegar, el cuc de la gana li rosega l’estómac i coneix en Guido, un nen del poble del costat.
L’Eulàlia ens va
posar un Powerpoint a l’ordinador. Jo
he copiat dels seus llibres la biografia que diu això:
Sóc escriptora i
psicòloga, i m’agraden els llibres. M’agraden... com un refugi del món, com una pregunta que no s’acaba, com un misteri per descobrir.
M’agrada crear
histories i personatges sensibles que no es conformen que les coses siguin com
siguin i que a la seva manera s’expressen, busquen i troben. M’agrada escoltar els nens, saber com veuen el
món, què pensen, què somien.
M’agrada sobretot
el silenci que es crea quan llegeixes un conte en veu alta i sens que ells també han entrat
dins el conte amb tu. M’agrada compartir les
històries que em commouen i, així,
escampar-les arreu perquè arribin a tothom.
Vaig néixer a Granollers
el 6 de març de 1963.La meva mare volia que em posés vestits amb llaços i
jugués a nines, però a mi m’agradaven altres coses: jugar a la pilota,
capbussar-me en el mar i enfilar-me als arbres. La mare m’explica que, quan
érem a la platja i em buscava dins l’aigua, només em veia els peus. I així, amb
el cap sota l’aigua, com un peix, o dalt d’un arbre , com un mico, m’imaginava
mons diferents i màgics. Quan tornava a tocar de peus a terra, però, les meves
històries se les enduia el vent. Potser escric per això, perquè no m’agrada que
les històries i les paraules se les
endugui el vent. M’agrada tenir-les a mà, que m’acompanyin.
Vaig començar a
llegir ASTÈRIXS I TINTINS, CAVALLS FORTS I TRETZEVENTS, i ja no vaig parar. Ara
no surto mai de casa sense endur-me un llibre:
si no el porto a la mà o a la bossa, el porto dins el cap.
De petita m’agradava
molt somiar desperta. M’imaginava històries i mons plens d’emoció i màgia, però
tots aquests somnis es perdien núvols enllà. Un dia vaig descobrir una manera
de tenir aquests somnis per sempre: només havia de buscar-ne les paraules i escriureles en un full blanc. I es
així com els meus somnis s’han anat convertint en contes. Contes que puc
compartir amb tots aquells que puc compertir amb tots aquells que els volen
llegir o escoltar.
Ara us diré un
secret. De petita, el meu moment preferit
era l’hora de la fosca i el silenci, quan les ombres es fan grans i amb
els llençols arran de nas m’imaginava altres històries i altres mons. Potser perquè la realitat no
m’agradava prou, potser perquè hi havia moltes coses que no entenia.
Per a mi,
la imaginació, els llibres i les històries sempre han estat un refugi un possibilitat, paraules que em fan companyia, finestres per on puc
veure passar impossibles, trens amb
destinacions impensables,ponts
que travessen
oceans....
avui penso que
tots aquells somnis que tenia de petita eren com llavors plantades als núvols.
Llavors que, amb la pluja dels dies, han germinat en contes.
A més , ara tinc
la sort de poder disposar d’una pila d’ajudants. Nens com vosaltres que vaig a
veure a les escoles i m’ expliquen coses. I, sobretot, els meus fills: l’Ada,
l’Ona i el Nil.
Després vam fer
una rotllana i li vam fer preguntes com...
-Quants contes has
fet?
-Crec que 20 o
més.
-Per què no fas
un conte sobre la teva vida?
-Perquè seria una
mica avorrit
-Quin és el teu
conte preferit?
-Tots són els
meus contes preferits perquè tots són únics
I moltes
preguntes més. Després ens va parlar dels seus fills. Em va agradar molt
Diana
Subscriure's a:
Missatges (Atom)