Pla d'Organització curs 21-22

Pla D'organització Vall De Néspola 2021 -22

Aquí teniu el Pla d'organització per a aquest curs 2021-2022 on es descriuen els aspectes organitzatius de l'escola, així com les mesures Covid.

Read more publications on Calaméo

Benvinguda al nou curs!

Comencem un altre curs, n’hi ha que fa anys que ens coneixem, d’altres que s’incien a l’escola però tots i cada un de nosaltres amb la nostra llum il·luminem aquest projecte. Fa 15 dies ens vam trobar amb les mestres per tal d’iniciar amb força aquest nou curs i vam encendre aquesta espelma que simbolitza totes les persones que han passat per aquest projecte. Alguns hi han estat de passada, d’altres hi han estat molts anys i gràcies a totes elles avui som aquí. Però hi ha una mestra que va ser-hi durant nou anys, que hi va dedicar molta de la seva energia, coneixements, passió i perseverança i que juntament amb un equip va construir les bases de la nostra escola. Ella és la Cris i avui estem tots junts per recordar-la, la seva llum brilla més que mai. Només et podem dir GRÀCIES.

Aquest curs l’hem iniciat amb llum, amb la llum que portem dins cadascú de nosaltres. Cada infant, amb l'ajuda de la seva família ha decorat la seva tira amb fil i agulla i l'ha col·locat a l'estació del seu naixement, al tapís que utilitzarem en el ritual de celebració dels aniversaris. De cadascuna de les espelmes que han encès els infants s’ha desvetllat una paraula, i amb la unió de totes, un missatge que hem llegit plegats.

Aquesta llum representa la que tots portem a dins, nosaltres vetllem perquè la flama es mantingui encesa, viva, alegre i que aquesta et doni el caliu que et cal per seguir creixent. Connecta’t amb el teu interior i comparteix-la amb els altres. Cuida-la, estima-la i fes-la brillar. 

Després, per comunitats, hem tingut un espai de grup per acollir els infants nous que s'incorporen, compartir jocs, converses i retrobaments.

Si voleu veure més fotos de la trobada, cliqueu aquí.

Aquest és el vídeo que vam enviar als infants i famílies abans de trobar-nos avui, Keepers of the Flame, que hem traduït al català, posant la veu de totes les mestres d'aquest curs. Des de la comunitat educativa de l'Escola Vall de Néspola us desitgem un nou curs ple de llum i il·lusió!

Cris, sempre et recordarem!

Hi ha trucades que et glacen el cor, trucades que no voldries rebre mai, però una cosa és el que desitges i l’altra és el que reps.

Diumenge ens van trucar per dir-nos que la Cris havia mort. Així de ras i sec. Perquè hi ha notícies que no es poden maquillar. Són com són i cal entomar-les amb la seva cruesa.

Fa uns quants anys, més de deu, quan l’escola Vall de Néspola no tenia encara aquest nom, sinó que es coneixia només per l’escola de Mura, va arribar una mestra, la Cris, que acabava d’aprovar les oposicions i li donaren la plaça a l’escola. La plaça i el càrrec de direcció. Tot de cop. A més a més era l’única mestra fixe de l’escola, més endavant n’arribaria algun altre. A l’escola cap mestra havia arrelat, ja fos per un motiu o per altre, però a partir d’aleshores les coses van començar a canviar.

Va arribar aclaparada per la responsabilitat i a l’hora amb molta il·lusió i empenta. El cap bullint-li de mil teories pedagògiques i idees que havia vist i estudiat i es trobava, que per fi, podia posar a la pràctica allò que tant l’emocionava i tant desitjava. Els inicis van ser complicats, sense massa equip amb qui recolzar-se, però poc a poc va anar fent equip i va iniciar la transformació de l’escola, juntament amb d’altres mestres.

Amb els anys, aquella escola que tenia una vintena d’infants quan arribà, va anar creixent. Bàsicament perquè la proposta que hi havia, que ella havia engegat, engrescava a la gent i famílies d’altres contrades, assabentades que s’estava fent una escola respectuosa amb els infants, que els escoltava i donava resposta als seus anhels, una escola oberta a l’entorn, on la reflexió pedagògica era un dels pilars i on les famílies podien participar en el dia a dia, va fer que esdevingués una escola referent. Una escola desitjada.

L’escola ha anat creixent. De vint infants s’ha passat a mig centenar, en un poble on hi viuen poc més de dues-centes persones. Qualsevol projecte necessita d’algú que hi cregui, que en prengui les regnes i empenyi quan cal i en el cas de l’escola, aquesta persona va ser la Cris, que va veure en l’escola un gran potencial, on poder posar a la pràctica allò après a la Universitat com a models ideals. Va aconseguir fer equip i alhora fer xarxa amb el poble, aconseguint que l’escola esdevingués el centre d'aquest.

L’escola d’avui no s’entendria sense el seu pas, no s’entendria ni, segurament, hi seria. Podria semblar un tòpic dir que una escola rural és com una família, però la realitat és aquesta. Hi ha pocs mestres i els que hi ha treballen colze a colze i passen moltes hores junts, perquè la feina és gairebé la mateixa que a les altres escoles però hi ha menys mans i per això, el paper de les famílies també és molt important i amb el temps i la feina i les hores passades junts, totes aquelles persones comparteixen molt, a més de la il·lusió pel projecte i estableixen complicitats i lligams, i a la llarga la línia que separa el company de feina de l’amic es desdibuixa, com la línia que separa el pare o la mare de la mestra i la companya esdevé amiga i l’amiga companya i les famílies, còmplices d’allò que s’esdevé.

Per això, el seu pas per l’escola ha deixat una petjada fonda al cor dels que vam compartir el projecte amb ella, una empremta ben marcada.

Avui, tenim el cor trist perquè una gran mestra, amiga, mare i dona ens ha deixat, però les llàgrimes que ens cauen, salades i amargues, no amaguen un somriure mig esbossat quan pensem en aquells moments que vàrem viure rient a cor que vols, debatent sobre educació, atrafegats per preparar quelcom, ja fos una obra de teatre per sorprendre els infants o bé una sortida especial, perquè vàrem viure moments únics, que ens feren créixer com a persones i com a professionals.

Amb ella vàrem viure molts moments intensos, moments de vida que ens han marcat i han marcat l’escola i sabem que des d’allà on sigui, que de ben segur voldria passar desapercebuda, perquè mai era de ser el centre d’atenció, ens mirarà alegre i contenta per l’escola que ha deixat i segurament ens diria, seguiu, endavant, que queda feina i els infants s’ho mereixen.

Moltes gràcies Cris. Moltes gràcies.

Sis que alcen el vol!

 Ja som al cap del carrer. Poc ens ho esperàvem poder fer tot el curs sencer. Que si tancarem un dia, que si tancarem un altre, que si no podrem fer colònies, que si pim, que si pam... i al final, entre mascaretes que deixaven veure el nas, grups bombolla que a vegades explotaven i gel que miràvem de resquitllada, hem acabat el curs tots plegats. I sí, un curs especialment ben normal. Quina sort que hem tingut! 

L’inici va ser fantàstic. Les mirades dels infants, assedegades de companys, d’escola, prometien un curs il·lusionant. Segurament el fet d’haver-nos trobat a mancar, del record d’aquells dies confinats, ha fet que ens mirem diferent, que valorem molt més els moments que tenim i que gaudim més dels que som. 

En aquest curs, que hem fet menys del que voldríem i molt més del que esperàvem, hem après a trobar-nos. A mirar-nos d’una altra manera i ens sabem junts. Plegats. Potser ens hem trobat menys, però les estones que ens hem trobat tots, han estat màgiques. Retrobaments amb mirades de complicitat i ara, que s’acosta el final, és el moment de dir adéu als grans. Als de sisè. Alcen el vol. 

Alguns, com l’Alba, que ha crescut de cop. Un dia petita, l’endemà, tota una noia. S’ha fet gran i té aquell tarannà reposat, tranquil, que posa pau al grup, que ho fa tot fàcil, amb una complicitat sàvia, mostrant una empatia balsàmica. Sempre sumant. D’altres, com el Lluc, ens ha mostrat la seva cara alegre, el seu posat més exigent. D’idees clares i assedegat de coneixements, ha impregnat el grup de curiositat, a vegades esperonant, d’altres, qüestionant-ho tot. Sí, potser tot era massa a vegades, però mostrar-se com s’és, obre un camí als demés. De la Ginebra què en direm, que es mostra segura d’ella mateixa. Té les coses clares. Sap el que vol i el que no i, buff! si li voleu canviar el que vol. Prepareu-vos per argumentar. Per raonar i pactar. Però està bé, tenir les coses clares és una virtut, com saber canviar l’opinió. Tot està bé. Amb el grup, capaç d’analitzar el que surt. Posant paraules a situacions confoses. Riallera i alhora un poc tímida i es tan segura com l’Araitz. Ja pots dir naps o cols, que si ella vol bacallà, allà la trobaràs. Preparant el peix. Es mostra segura, confiada, tot i que a mesura que avança, algun dubte l’assalta. Meticulosa quan vol, endreçada ben poc, mil feines a l’hora la pots trobar fent. Amb el grup, mostra un criteri clar i l’exposa de manera raonada. L’Hèctor ha començat aquest curs. Ves qui ho diria. De lluny, sembla que fos aquí de sempre. Un més de la colla. A tots se’ns ha fet curt. L’hem descobert. El voldríem més. És un infant que se’ns ha mostrat exigent, seriós i a l’hora juganer. Gaudint de la seva estada a l’escola, bevent a grans glopades el temps compartit, assedegat de vivències. Tot l’emociona, molt el fa vibrar i els seus ulls, escrutadors, s’han omplert de moments. I l’altre, el Berenguer. Bufff... què dir-ne. Sabeu que em toca. D’entrada aquell somriure i la mirada franca, que s’obre als companys, de xics i grans. Una mirada sincera, oberta, càlida. De feina, anar fent, tampoc ens passem, però aprendre el fa vibrar i davant d’un repte, s’hi llença. A descobrir coses. A aprendre. Amb els altres infants s’ha mostrat juganer, bromista. 

Sis que se’n van. Sis que alcen el vol. Amb ales fortes, fermes, algunes de mil colors, altres no tant, però se’n va un grup bonic. Un grup estimat. Un grup que ha fet pinya, que s’han mostrat grans, molt grans i ens han ensenyat a fer colla.     

El rei Mides

El rap del bullying

Aquet any el meu projecte ha sigut fer una cançó. Al principi de tot vaig fer unes preguntes com per exemple: A quin any es va crear el rap? qui el va crear? I vaig buscar informació sobre la història del rap. Després vaig fer  pluja de d'idees del tema que parlaria a la cançó. Va sortir el bullying. Vaig fer un petit resum del que era per a mi el bullying. Després vaig buscar una pàgina per fer rimes al google. I vaig fer una graella de paraules que rimàvem com malo, palo, regalo, resbalo, si t'hi fitxes pots trobar aquestes paraules. Vaig fer la cançó amb les paraules que rimaven i les que no. Vaig grava la cançó i finalment vaig fer el videoclip. 

 

Genís Muntanya i de las Heras

Què és un cau per tu?

Els 4 elements

Colònies de la Comunitat de grans

Adaptació musical

Benvolgudes famílies,

Aquest curs amb les comunitats de grans de les quatres escoles de la ZER hem realitzat una adaptació musical de la cançó "Shape of you" d'Ed Sheeran relacionant-la amb el tema dels 4 elements; aigua, aire, terra i foc. 

Ens plau molt ensenyar-vos el resultat d'aquest treball conjunt amb la posada en escena final a través d'un muntatge virtual on hem pogut cantar plegats.