Calendari

dimarts, 19 de febrer de 2019

" JO NO SÉ DIBUIXAR"

Cares expectants esperant l'arribada d'un expert, perquè quan en Dani entra per la porta deixa de ser el pare de la Lhasa, passa a ser l'expert que ens parlarà de dibuix, de retrats. Amb la seu somriure sempre a punt i el seu encant innat que hipnotitza a grans i petits, en Dani obre aquella carpeta, que de ben segur portava anys guardada dalt d'un armari o en algun amagatall a les goles. Mentre desfà els llaços observo la mirada dels nens on s'hi amaga una barreja d'intriga, il·lusió i entusiasme. Es va fa el silenci… i de sobte apareixen d'aquella carpeta fantàstics autoretrats, fets amb tècniques diverses. Els nens no poden parar de fer preguntes, comentaris… Dani, tenies molt cabell… En aquest retrat estaves enfadat?? Tots sense descans observen el seu talent i en aquell moment, quan tots estan embadalits ens etzibà un...


“jo no sé dibuixar”. deixen d’observar els dibuixos i el miren directe els ulls, esperant veure en ell un somriure còmplice, però no, ho repeteix i argumenta que cada cop que un dibuixa en sap una mica més i és que la pràctica ens fa ser cada cop més bons dibuixant… i en totes aquelles mirades descobreixo uns ulls, foscos, brillants, rodons, uns ulls que sovint espurnegen d’alegria i optimisme, uns ulls que sovint parlen sols, però no pas en aquest moment… uns ulls que denoten por, vol dibuixar al seu company tal i com és, tal i com el veu, però el dibuix no és com ella el projecta, perquè les seves expectatives són molt altes i no es permet equivocar-se, però la vida és frustració, por, assaig i error i pràctica, així doncs… Practica i practica, prova, assumeix l'error com a part de l'aprenentatge.. Tan sols així podràs créixer!

Eva de las Heras ( mestra d'art )

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada