Calendari

dijous, 22 de juny de 2017

Comiat als de 6è


Som-hi! Ja està! Sí, ja s'ha acabat. Semblava que el dia no arribava. Aquells marrecs xics, que van entrar a l'escola amb poc més d'un pam d'alçada, -sembla com si fos ahir, com passa el temps, pensen els seus pares...- avui se'n van.
Aquest matí hem jugat una estona. Ens hem esquitxat i algun somriure s'ha escapat. Poc, perquè darrerament ja es fan de grans. O fan de grans i miren als mestres amb una mirada de comiat i als companys, bé, amb un deix de tristor, perquè sabem que tanquen una porta. Que fan un gran pas i a vegades, malgrat la il·lusió de canviar, aquest canvi fa un xic de... bé, pessigolles a l'estómac. Però unes pessigolles estranyes. No com aquelles com quan veuen a tal o tal altre, més aviat, unes pessigolles de comiat.
Ara, demà, quan ens tornem a trobar, ens mirarem amb estima, i tant, hem viscut moltes coses plegats, moltes hores junts, hem rigut, enfadat, jugat o acompanyat, però els dies aniran passant i poc a poc, aquells mestres que sempre hi eren, cada cop més seran un record dolç i la nova etapa que comencen, que inicien, farà que poc a poc ho vegin tot diferent. Molt atractiu, però també amb enyorança. Us feu grans. Sou grans.
Anireu a un lloc nou. Nous amics, noves aventures. Més aprenentatges i passareu de ser els grans, a ser els xics i potser, només potser, de tant en tant mirareu enrere. Cap a la Vall de Néspola. Perquè aquí, a Mura, a la vostra escola, heu iniciat un llarg camí. Heu fet les primeres passes i al davant ara se us obre un gran horitzó. Un gran món. Que bé! Quina sort haver-vos pogut acompanyar, però ara és l'hora de volar. De desplegar les ales i mostrar els vostres colors.
Alguns, Diana, ben brillants, ben bonics, dolços i amb caràcter, d'altres, Benjamí ferms, company dels teus companys, altres Oriol, virolats, capaç d'acolorir el to més obscur amb una energia inesgotable o bé l'Aram, un color pausat, tranquil, presumit, reservat, sincer. Una paleta de colors que se'n va a l'Institut, una paleta necessària per acolorir el món.
Marxeu! Gaudiu! Apreneu! Proveu! Erreu! Però sobretot, de tant en tant, torneu i ens expliqueu les vostres aventures i desventures. Seguiu fent-nos confiança perquè aquí, a Mura, a l'escola, teniu el port de sortida i voldrem saber de vosaltres. Del vostre volar.
Bon viatge amics! Bon viatge companys! Que el vent us sigui favorable!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada