Calendari

divendres, 3 de juny de 2016

Visita Eulàlia Canal


Divendres va vindre l’Eulàlia Canal. És una escriptora i ha fet més de 20 llibres. Aquí a l’escola hi ha 4 llibres seus i jo me’ls he llegit tots i tots m’ han agradat molt. Aquests 4 llibres es diuen...

EL FANTASMA A CASA ELS AVIS. Va  d’una nena que es diu Paula i la Paula ha d’anar a dormir a casa els avis. En Lluc, el seu germà, li diu que allà hi ha un fantasma esgarrifós. És possible que els avis tinguin un fantasma?

UN CARGOL FABUFANTÀSTIC. El cargol és un animal eixerit i sensible. Viu al camp amb les seves amigues, la vaca, l’oca i la cabra
.
UN POEMA A LA PANXA.  Babalú  fa dies que no somriu, que no juga... Té un nus a l’estómac perquè alguna cosa el fa estar trist; fins que un dia, a classe, li surt un poema de la panxa.


LES SET DENTS DE LA PALANGANA. La bruixa Palangana perd les set dents que li queden i, com que no pot mastegar, el cuc de la gana li rosega l’estómac i coneix en Guido, un nen del poble del costat.

L’Eulàlia ens va posar un Powerpoint a l’ordinador. Jo he copiat dels seus llibres la biografia que diu això:
 Sóc escriptora i psicòloga, i m’agraden els llibres. M’agraden... com un refugi  del món, com una pregunta  que no s’acaba, com un misteri per descobrir.
M’agrada crear histories i personatges sensibles que no es conformen que les coses siguin com siguin i que a la seva manera s’expressen, busquen i troben.    M’agrada escoltar els nens, saber com veuen el món, què pensen, què somien.
M’agrada sobretot el silenci que es crea quan llegeixes un conte en  veu alta i sens que ells també han entrat dins el conte amb tu. M’agrada compartir les  històries que em commouen i, així,   escampar-les arreu perquè arribin a tothom.
Vaig néixer a Granollers el 6 de març de 1963.La meva mare volia que em posés vestits amb llaços i jugués a nines, però a mi m’agradaven altres coses: jugar a la pilota, capbussar-me en el mar i enfilar-me als arbres. La mare m’explica que, quan érem a la platja i em buscava dins l’aigua, només em veia els peus. I així, amb el cap sota l’aigua, com un peix, o dalt d’un arbre , com un mico, m’imaginava mons diferents i màgics. Quan tornava a tocar de peus a terra, però, les meves històries se les enduia el vent. Potser escric per això, perquè no m’agrada que les històries  i les paraules se les endugui el vent. M’agrada tenir-les a mà, que m’acompanyin.

Vaig començar a llegir ASTÈRIXS I TINTINS, CAVALLS FORTS I TRETZEVENTS, i ja no vaig parar. Ara no surto mai de casa sense endur-me un llibre:  si no el porto a la mà o a la bossa, el porto dins el cap.
De petita m’agradava molt somiar desperta. M’imaginava històries i mons plens d’emoció i màgia, però tots aquests somnis es perdien núvols enllà. Un dia vaig descobrir una manera de tenir aquests somnis per sempre: només havia de buscar-ne les  paraules i escriureles en un full blanc. I es així com els meus somnis s’han anat convertint en contes. Contes que puc compartir amb tots aquells que puc compertir amb tots aquells que els volen llegir o escoltar. 
Ara us diré un secret. De petita, el meu moment preferit  era l’hora de la fosca i el silenci, quan les ombres es fan grans i amb els llençols arran de nas m’imaginava altres històries  i altres mons. Potser perquè la realitat no m’agradava prou, potser perquè hi havia moltes coses que no entenia.
Per  a  mi, la imaginació, els llibres i les històries sempre han estat  un refugi un possibilitat, paraules que em  fan companyia, finestres  per on puc  veure passar impossibles, trens amb destinacions impensables,ponts que   travessen   oceans....
avui penso que tots aquells somnis que tenia de petita eren com llavors plantades als núvols. Llavors que, amb la pluja dels dies, han germinat en contes.
A més , ara tinc la sort de poder disposar d’una pila d’ajudants. Nens com vosaltres que vaig a veure a les escoles i m’ expliquen coses. I, sobretot, els meus fills: l’Ada, l’Ona i el Nil.
 
Després vam fer una rotllana i li vam fer preguntes com...
-Quants contes has fet?
-Crec que 20 o més.
-Per què no fas un conte sobre la teva vida?
-Perquè seria una mica avorrit
-Quin és el teu conte preferit?
-Tots són els meus contes preferits perquè tots són únics

I moltes preguntes més. Després ens va parlar dels seus fills. Em va agradar molt

 Diana






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada