Calendari

dimarts, 28 de juny de 2016

Comiat als de 6è

 Avui és 21 de juny. Avui és el solstici d'estiu. Hem tingut el dia més llarg de l'any, tindrem la nit més curta. D'aquí a dos dies ho festejarem. Farem fogueres, menjarem coca i cremarem pólvora. Començarem l'estiu. Una pausa per calmar les aigües. L'aturada que ens ha de servir perquè el pòsit d'aquest curs, allò viscut, ja dipositat al sòl, s'assimili. Mirarem enrere i veurem el camí fet. Ens alegrarem de moltes coses i d'altres jurarem que ens esforçarem més el proper cop.
D'aquí a dos dies celebrarem Sant Joan i les rialles de xics i grans se sentiran per les valls barrejades amb el so dels petards.
Avui però, aquí, celebrem que hem acabat un altre curs. Un any més ple de vivències. D'anècdotes. D'històries. De passió. De vida. Un any intens -no hi ha any amb infants que no ho sigui-, que ens ha ajudat a créixer, a madurar. Alguns han començat el seu camí a l'escola. Per sempre l'estimada escola de Mura, ara Vall de Néspola. Han descobert companys, mestres, amics i famílies. Han descobert una comunitat, entre jocs i rialles. Ens hem descobert.
D'altres, acaben un tros de camí. Lluny queda aquell inici allà dalt a tocar de l'ajuntament, entre mobles verds i rònecs, i parets prestades. Ara davant seu l'horitzó s'estén. Res ja no els reté. El sender es bifurca i s'eixampla, i contents, alegres i esperançats, ran de camí els acompanyem. Els animem a fer el pas, els empenyem a seguir endavant. Sabem que van ben calçats. Porten sabates noves acabades d'estrenar. Sabates per trepitjar fort, per anar a pas ferm i segur.
Ja no són els marrecs que varen començar, alçant el cap tot mirant enlaire, un xic esporuguits i alguna llàgrima rere uns ulls afamats. Ara són dos joves encuriosits, assedegats de saber i amb fam de menjar-se el món. De nosaltres se n'emporten un xic. Amb nosaltres queda molt. Ens queden instants. Moments compartits.
Quan tornem al setembre o qui sap si al març, hi haurà un dia, no se sap mai perquè, que entre bromes i rialles parlarem de la mirada pícara del Jan, del seu treballar curós, de la seva rialla de murri o del seu toc esportiu i somriurem i notarem un escalf al cor i com que una cosa porta a l'altra, saltarem d'ell a la Laia, i tots veurem, com si fos a tocar, el seu somriure radiant i la sentirem xerrar, organitzar, demanar o potser la veurem distreta fent una obra d'art .. i de nou, aquella petita escalfor ens tornarà a dins i somriurem... o al revés, parlant d'un, passarem a l'altre, però segur, que encara que marxeu, encara que comenceu un nou viatge, sempre estareu amb nosaltres i us veurem com si mai haguéssiu marxat, només com si les vacances s'allarguessin. Bones vacances companys. Bones vacances amics.

1 comentari:

  1. Un escrit preciós i molt emotiu... com sempre, Sergi!
    Passa unes bones vacances!

    ResponElimina