Calendari

dimarts, 28 de juny de 2016

Comiat als de 6è

 Avui és 21 de juny. Avui és el solstici d'estiu. Hem tingut el dia més llarg de l'any, tindrem la nit més curta. D'aquí a dos dies ho festejarem. Farem fogueres, menjarem coca i cremarem pólvora. Començarem l'estiu. Una pausa per calmar les aigües. L'aturada que ens ha de servir perquè el pòsit d'aquest curs, allò viscut, ja dipositat al sòl, s'assimili. Mirarem enrere i veurem el camí fet. Ens alegrarem de moltes coses i d'altres jurarem que ens esforçarem més el proper cop.
D'aquí a dos dies celebrarem Sant Joan i les rialles de xics i grans se sentiran per les valls barrejades amb el so dels petards.
Avui però, aquí, celebrem que hem acabat un altre curs. Un any més ple de vivències. D'anècdotes. D'històries. De passió. De vida. Un any intens -no hi ha any amb infants que no ho sigui-, que ens ha ajudat a créixer, a madurar. Alguns han començat el seu camí a l'escola. Per sempre l'estimada escola de Mura, ara Vall de Néspola. Han descobert companys, mestres, amics i famílies. Han descobert una comunitat, entre jocs i rialles. Ens hem descobert.
D'altres, acaben un tros de camí. Lluny queda aquell inici allà dalt a tocar de l'ajuntament, entre mobles verds i rònecs, i parets prestades. Ara davant seu l'horitzó s'estén. Res ja no els reté. El sender es bifurca i s'eixampla, i contents, alegres i esperançats, ran de camí els acompanyem. Els animem a fer el pas, els empenyem a seguir endavant. Sabem que van ben calçats. Porten sabates noves acabades d'estrenar. Sabates per trepitjar fort, per anar a pas ferm i segur.
Ja no són els marrecs que varen començar, alçant el cap tot mirant enlaire, un xic esporuguits i alguna llàgrima rere uns ulls afamats. Ara són dos joves encuriosits, assedegats de saber i amb fam de menjar-se el món. De nosaltres se n'emporten un xic. Amb nosaltres queda molt. Ens queden instants. Moments compartits.
Quan tornem al setembre o qui sap si al març, hi haurà un dia, no se sap mai perquè, que entre bromes i rialles parlarem de la mirada pícara del Jan, del seu treballar curós, de la seva rialla de murri o del seu toc esportiu i somriurem i notarem un escalf al cor i com que una cosa porta a l'altra, saltarem d'ell a la Laia, i tots veurem, com si fos a tocar, el seu somriure radiant i la sentirem xerrar, organitzar, demanar o potser la veurem distreta fent una obra d'art .. i de nou, aquella petita escalfor ens tornarà a dins i somriurem... o al revés, parlant d'un, passarem a l'altre, però segur, que encara que marxeu, encara que comenceu un nou viatge, sempre estareu amb nosaltres i us veurem com si mai haguéssiu marxat, només com si les vacances s'allarguessin. Bones vacances companys. Bones vacances amics.

dilluns, 27 de juny de 2016

SORTIDA A LA GRANJA LES PEDRERES

EL DIA 23 DE MAIG VAM ANAR A LA GRANJA LES PEDRERES.
HI HAVIA MOLTS ANIMALS VEDELLS, PORCS, GALLINES, OQUES, UNA TORTUGA I CONILLS. ELS VAM TOCAR I DONAR MENJAR. EL MENJAR DELS PORCS EL VAM FER NOSALTRES I PORTAVA ENCIAM, PA, AIGUA I PINSO I DESPRÉS ELS HI VAM DONAR ALS VEDELLS. ELS VAM DONAR BIBERÓ. A LES GALLINES PINSO I A LA TORTUGA ENCIAM. DESPRÉS VAM ANAR A DINAR TOTS JUNTS EN  UN CAMP DE GESPA I QUAN VAM ACABAR VAM ESTAR JUGANT PEL CAMP DE GESPA. ABANS DE MARXAR ENS VAN DONAR UN OU DE GALLINA DE RECORD I A LES 4 ENS VA VENIR A BUSCAR L'AUTOBÚS I ENS EN VAM ANAR.



dijous, 23 de juny de 2016

DRAC DE FANG

VAM AGAFAR UN TROS DE FANG I VAM FER UN DRAC DE FANG I EL DRAC S'HAVIA DE FER  D'UNA FIGURA PERQUÈ SINÓ ES TRENCAVA.   

HEM FET LA FORMA DE LES ALES, EREN DE PAPER, TAMBÉ ALETES, DENTS I TAMBÉ FOC.
HO DEIXEM ASSECAR I DESPRÉS EL PINTAREM.

LLUC LLEYDA I CRESPO

dimecres, 22 de juny de 2016

Visitem l'església de Mura

EL DIJOUS DIA 12 DE MAIG VAM ANAR A VISITAR L'ESGLÉSIA DE MURA AMB LA LAIA  QUE ÉS LA MARE  DE  LA  GINEBRA.
ENS VA EXPLICAR QUE TENIA 1000 ANYS, ÉS L'EDIFICI MÉS VELL DE MURA, VAM MIRAR  PER DINS I FORA.
A FORA HI HAVIA COLUMNES.LES FINESTRES  EREN PETITES I DE MIG PUNT, LES FINESTRES ESTAVEN  FETES DE MARBRE PER DEIXAR PASSAR LA LLUM DEL SOL.
A DINS  HI HAVIA  UNA FIGURA DE SANT MARTÍ QUE DONAVA LA CAPA A UN POBRE, A L'ALTAR HI HAVIA EL NOM DE GUILLEM  SENDRA QUE ÉS EL NOM D'UN MORT.

FA MOLTS ANYS ES VA DESTROSSAR PERQUÈ HI VA HAVER UN TERRATRÈMOL  I ARA  HI HA UNA BIGA TORTA   

dilluns, 20 de juny de 2016

L'ÚLTIM DIA D'ESCOLES COMPARTIDES

L'últim dia els nens i nenes de Monistrol van venir a Mura. Vam anar al riu a fer uns quants jocs d'aigua: un amb esponges, un altre amb xeringues i uns altres més. El joc que us explicaré és el joc que em va agradar més. Primer vam fer 2 equips, després un equip es va amagar per un tros d'un camí amb xeringues plenes d'aigua i l'altre equip havia d'intentar arribar al final del tros acordat sense que els altres els mullessin Quan vam acabar ens vam banyar tots al riu.  Va ser molt divertit!


 Laia


divendres, 17 de juny de 2016

La cantània

Des del març fins al maig vam estar practicant cançons per la cantània "BABAUA LES DESVENTURES DE MIMÍ".
Érem dos-cents nens i nenes, dos actors i més o menys vuit músics.
La cantània va ser al 27 de maig i va ser una molt bona experiència per a qui li va agradar.
Les cançons eren: recitatiu de Mimí, la font de Cupido, cançó de Cupido, a la cacera del marit, el con...
Els personatges eren:
-Mimí.
-Cupido.
-Newton.
-Lluna-roja.
-Ling wuei.
-Peppino.
-Miquel.
En total eren 12 cançons que ens havíem d'aprendre i tres que no.
Hi havia músics en directe que participaven alguns cops en algunes cançons.
La cantània va ser molt divertida i va quedar molt bé!!!


Abril.

dimecres, 15 de juny de 2016

Les Pedres



Quan sortim pel carrer trobem pedres de diferents formes. A nosaltres ens agrada molt trobar-nos aquestes pedres. Creiem que la forma de les pedres es fa amb l'aigua de la pluja.

A en Nil la forma de la pedra que més li ha agradat ha sigut el rombe que per a ell és un diamant.

A l'Ares la forma de la pedra que més li ha agradat ha sigut una pedra que semblava una crossa.

                                                            
                                                   Nil (P4) Ares (P5) Laia (6è)

dimarts, 14 de juny de 2016

Jornada de portes obertes

Dissabte passat vàrem fer una jornada de portes obertes de l'escola per a mestres i educadors. Gairebé una trentena de mestres varen venir.
Vàrem poder compartir idees, projectes, inquietuds i maneres de treballar amb professionals d'arreu de Catalunya, des d'Horta de Sant Joan a Lleida passant per Bagà o Barcelona. Va ser un matí molt interessant i profitós.
A tots ells i elles, moltes gràcies per venir i fins a la propera.




dilluns, 13 de juny de 2016

Dolmen de Trullars


Vam anar a escoles compartides al matí. Primer vam fer jocs matemàtics amb el Sergi i després de fer jocs  vam anar amb l'Oriol. Vam fer jocs de llengua. Després vam anar al pati . Quan vam acabar el pati vam fer unes activitats i vam anar a dinar molt ràpid. Vam fer una excursió molt i molt llarga. Vam anar pel mig de la muntanya. Primer vam fer una pujada molt forta i quan vam arribar a dalt de tot hi havia un dolmen
Un dolmen és monument prehistòric fet amb pedres grosses col·locades en forma de taula que servia de tomba. 
Vam baixar i quan vam baixar hi havia una escala de bombers i havíem de baixar el barranc i uns vam  baixar fins un lloc i el Sergi va treure aigua i tots vam beure poca aigua i vam  anar a un gorg que hi havia i ens vam refrescar i vam arribar a l’escola.




Arnau

dijous, 9 de juny de 2016

Visita guiada de la Laia Miralta


El dimarts la Laia Miralta ens va fer una visita guiada de l'església. Quan vam arribar a la porta d'entrada ens va preguntar quants anys crèiem que té l'església. Uns van dir 1000, els altres 120, 700.... Al final la Laia ens va dir que els primers escrits eren del any 1071. Després ens va ensenyar els arcs de mig punt. L'arc cec, l'arc Llombard, era de decoració. També ens va dir que la gent del poble vivia en masies molt lluny del que ara és el poble perquè en aquella època a Mura no hi havia poble, només l'església i la gent del voltant. Després vam entrar a l'església i vam anar al fons de tot on es posa el mossèn i la Laia va destapar l'ara i ens va ensenyar una cosa escrita gravada a la pedra. Allà posava això:
-Guillem Cendra Geriberd Joan,...
Costava de veure. És una làpida. Joan és algú de la seva família. Havia de sortir més noms després de Joan però està esborrat. Després ens va ensenyar un cofre. Allà hi ha 12 coses de 12 sants. Coses tan valuoses que només un mossèn ho pot revisar, però això no es pot fer gaire. Després vam anar a fora l'església i ens va ensenyar un dibuix que estava gravat a la pedra. Estava a sobre la porta d'entrada. Hi havia la mare de Jesús i Jesús en braços d'ella, a sobre del cap de la mare de Jesús, dos àngels volant i a la dreta de la verge Maria hi ha els tres reis. A la seva dreta hi ha el Josep amb la llevadora.
Jo li vaig preguntar què són aquests bitxos que hi ha a dalt de la columna. La Laia em va explicar que un senyor li va dir a l'escultor que fes un lleó perquè l'església estigués protegida.L'escultor mai havia vist un lleó i li va preguntar com era un lleó i li va dir que un lleó és molt ferotge amb una melena molt grossa i amb dents afilades. L'escultor va fer un llop ferotge amb dents afilades i amb melena, però la melena la va fer estirada i per aixo va quedar aquesta bèstia.




Diana Miralta
Eli Sanllehí

dimarts, 7 de juny de 2016

ESTÀTUES


El dijous 26 de maig els nens i nenes de cicle mitjà i superior de Mura vam anar a Monistrol per fer escoles compartides. Primer els de Mura vam anar al camp de futbol per pujar a l'autobús que ens havia de portar a Monistrol. Quan vam arribar a Monistrol ens vam treure les sabates i vam entrar a la classe. Tot just arribar ens vam posar pels 2 grups que sempre fem, uns van una estona amb l'Oriol ( que és el mestre de Monistrol) i els altres una estona amb el Sergi i després vam canviar els que vam estar amb l'Oriol vam anar amb el Sergi i els que van estar amb el Sergi van anar amb l'Oriol. Després vam sortir al pati. Quan es va acabar el pati ens vam posar en 3 grups i vam anar a fer tallers. El grup 1, el meu grup, va anar a fer un atrapasomnis amb la Mome. Primer vam agafar un tros de filferro i el vam tallar i el vam posar en forma rodona i quan ja tenia la forma d'un aro el vam embolicar amb un "celo" de colors. Quan ja estava tot embolicat vam agafar un tros de filtre i vam resseguir el contorn del filferro, és a dir, la base de l'atrapasomnis i després vam retallar la rodona de filtre que havíem resseguit. Un cop retallat el filtre li vam fer 4 forats amb un punxó, un a dalt, un a baix i dos més als costats. Llavors vam necessitar una agulla força grossa per enfilar un fil  i després vam passar l'agulla amb el fil pels quatre forats. Després vam anar lligant el fil a la base de l'atrapasomnis fins que ens va quedar el filtre agafat a la base.
Quan vam acabar de dinar vam fer 3 grups de 9 persones. Cada grup tenia dos GPS que ens anàvem passant per marcar les estàtues i el recorregut que anàvem a fer. Portàvem un full per anar dibuixant algunes estàtues que veuríem.


              Sió       

dilluns, 6 de juny de 2016

Les granotes


Ahir vàrem anar al bosc. Pel camí vàrem sentir granotes perquè hi havia molt silenci. Les van trobar la Cinta i el Quirze. Són granotes que parlen entre elles o granotes que neixen perquè ha arribat el bon temps.

video

Cinta (P4), Quirze (P3) i Amaiur (3r)

divendres, 3 de juny de 2016

Visita Eulàlia Canal


Divendres va vindre l’Eulàlia Canal. És una escriptora i ha fet més de 20 llibres. Aquí a l’escola hi ha 4 llibres seus i jo me’ls he llegit tots i tots m’ han agradat molt. Aquests 4 llibres es diuen...

EL FANTASMA A CASA ELS AVIS. Va  d’una nena que es diu Paula i la Paula ha d’anar a dormir a casa els avis. En Lluc, el seu germà, li diu que allà hi ha un fantasma esgarrifós. És possible que els avis tinguin un fantasma?

UN CARGOL FABUFANTÀSTIC. El cargol és un animal eixerit i sensible. Viu al camp amb les seves amigues, la vaca, l’oca i la cabra
.
UN POEMA A LA PANXA.  Babalú  fa dies que no somriu, que no juga... Té un nus a l’estómac perquè alguna cosa el fa estar trist; fins que un dia, a classe, li surt un poema de la panxa.


LES SET DENTS DE LA PALANGANA. La bruixa Palangana perd les set dents que li queden i, com que no pot mastegar, el cuc de la gana li rosega l’estómac i coneix en Guido, un nen del poble del costat.

L’Eulàlia ens va posar un Powerpoint a l’ordinador. Jo he copiat dels seus llibres la biografia que diu això:
 Sóc escriptora i psicòloga, i m’agraden els llibres. M’agraden... com un refugi  del món, com una pregunta  que no s’acaba, com un misteri per descobrir.
M’agrada crear histories i personatges sensibles que no es conformen que les coses siguin com siguin i que a la seva manera s’expressen, busquen i troben.    M’agrada escoltar els nens, saber com veuen el món, què pensen, què somien.
M’agrada sobretot el silenci que es crea quan llegeixes un conte en  veu alta i sens que ells també han entrat dins el conte amb tu. M’agrada compartir les  històries que em commouen i, així,   escampar-les arreu perquè arribin a tothom.
Vaig néixer a Granollers el 6 de març de 1963.La meva mare volia que em posés vestits amb llaços i jugués a nines, però a mi m’agradaven altres coses: jugar a la pilota, capbussar-me en el mar i enfilar-me als arbres. La mare m’explica que, quan érem a la platja i em buscava dins l’aigua, només em veia els peus. I així, amb el cap sota l’aigua, com un peix, o dalt d’un arbre , com un mico, m’imaginava mons diferents i màgics. Quan tornava a tocar de peus a terra, però, les meves històries se les enduia el vent. Potser escric per això, perquè no m’agrada que les històries  i les paraules se les endugui el vent. M’agrada tenir-les a mà, que m’acompanyin.

Vaig començar a llegir ASTÈRIXS I TINTINS, CAVALLS FORTS I TRETZEVENTS, i ja no vaig parar. Ara no surto mai de casa sense endur-me un llibre:  si no el porto a la mà o a la bossa, el porto dins el cap.
De petita m’agradava molt somiar desperta. M’imaginava històries i mons plens d’emoció i màgia, però tots aquests somnis es perdien núvols enllà. Un dia vaig descobrir una manera de tenir aquests somnis per sempre: només havia de buscar-ne les  paraules i escriureles en un full blanc. I es així com els meus somnis s’han anat convertint en contes. Contes que puc compartir amb tots aquells que puc compertir amb tots aquells que els volen llegir o escoltar. 
Ara us diré un secret. De petita, el meu moment preferit  era l’hora de la fosca i el silenci, quan les ombres es fan grans i amb els llençols arran de nas m’imaginava altres històries  i altres mons. Potser perquè la realitat no m’agradava prou, potser perquè hi havia moltes coses que no entenia.
Per  a  mi, la imaginació, els llibres i les històries sempre han estat  un refugi un possibilitat, paraules que em  fan companyia, finestres  per on puc  veure passar impossibles, trens amb destinacions impensables,ponts que   travessen   oceans....
avui penso que tots aquells somnis que tenia de petita eren com llavors plantades als núvols. Llavors que, amb la pluja dels dies, han germinat en contes.
A més , ara tinc la sort de poder disposar d’una pila d’ajudants. Nens com vosaltres que vaig a veure a les escoles i m’ expliquen coses. I, sobretot, els meus fills: l’Ada, l’Ona i el Nil.
 
Després vam fer una rotllana i li vam fer preguntes com...
-Quants contes has fet?
-Crec que 20 o més.
-Per què no fas un conte sobre la teva vida?
-Perquè seria una mica avorrit
-Quin és el teu conte preferit?
-Tots són els meus contes preferits perquè tots són únics

I moltes preguntes més. Després ens va parlar dels seus fills. Em va agradar molt

 Diana