Calendari

dilluns, 22 de juny de 2015

Comiat als de sisè!

S’acaba el curs. Un any més arriba l’estiu i amb aquest, ens acomiadem d’un curs ple d’aventures, ple de vivències i d’aprenentatges i a poc a poc ens anem fent grans i anem creixent. Per alguns, serà un any més, un parèntesis en la seva vida escolar a Mura, per a d’altres, serà un punt i a part. Un canvi més gran.
Fa uns anys, molts podrien semblar, pocs en realitat, tres nens i una nena van començar el seu camí escolar aquí. Van encetar el camí a l’escola de Mura, una escola molt petita, amb molt pocs nens i en unes sales de reunions com a aules, i avui surten de l’escola Vall de Néspola, amb molts més companys i una escola nova i polida.
Com tot camí el més important és el recorregut, el dia a dia, no pas els extrems, però aquests, també són especials. També són importants i sobretot avui, quan s’arriba a una cruïlla i cal avançar. Cal fer la passa endavant i fer el salt.
Demà, quan passeu per l’escola, segur que la mirareu amb nostàlgia. Amb afecte. Aquí heu après, hem après a respectar-nos, a escoltar-nos, a estimar-nos. Hem viscut moltes coses junts. Hem viscut intensament. Hem fet xarxa. Hem fet família. Perquè aquí també teniu la vostra família, aquella família que és de vincles, d’afecte, que us ha ajudat amb tot el que ha pogut i ha sabut. Donant-vos la mà per aixecar-vos quan quèieu, amb un copet a l’espatlla per esperonar-vos, una abraçada quan estàveu tristos, compartint les alegries dels èxits, animant-vos a superar-vos, escoltant quan volíeu parlar i sobretot, acompanyant-vos, i vosaltres ens heu donat molt, més del que us penseu, perquè les vostres alegries, els vostres aprenentatges, els vostres encerts i les vostres derrotes, també són els nostres i ens ajuden a créixer. A aprendre.
Deixeu moltes històries darrere, històries de vida i una petja profunda al cor dels que us hem conegut.
L’escola Vall de Néspola és l’escola de tots, dels que hi som i dels que hi han passat. De l’Adrià, del Carles, del Josep i la Naiara, perquè les parets, com les persones, tenen memòria i recorden i conten el vostre pas per aquí. Quin munt d’anècdotes! Quin munt de records!
Us hem vist créixer. Fer-vos grans. Enfadar-vos, alegrar-vos, estimar i plorar. Som afortunats. Hem viscut moments únics. Importants. Hem compartit camí. Des de la rebequeria més rebel a la decisió més assenyada i amb el temps, ens hem anat comprenent i hem après a modular-nos. A respectar-nos. A estimar-nos.
Amb nosaltres quedaran les bromes sempre a punt de l’Adrià, el seu somriure murri, el seu amor per les matemàtiques, la seva companyonia indestructible, la seva pregunta sempre a punt; al costat de la tossuderia del Carles, de l’art que traspua, del criteri que el guia, del sentit comú que el mana, de la capacitat de canvi apresa. I amb ells la Naiara, el somriure sempre a punt, la pregunta instantània, la confiança guanyada, l’afecte transmès, el gran cor obert i del Josep, el coneixement ordenat, el control creixent, la broma subtil, l’amistat sincera i la confiança encomanada.
Quatre que se’n van. Quatre que han estat a l’escola, que han fet escola i que ens han ensenyat un munt de coses, perquè el camí és compartit. De doble sentit i tant aprens com aprenem. Massa coses per escriure-les aquí, per sintetitzar-les amb aquestes ratlles. Només un mot surt. Només un crit per resumir tots aquests anys. Només una paraula per expressar el que sentim.
GRÀCIES. Moltes gràcies per tot i fins aviat!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada