Calendari

dimarts, 17 de setembre de 2019

Entrada a l'escola


El 12 de setembre, primer dia d'escola el Sergi ens va rebre donant-nos un cordill vermell que l'havíem de guardar pel final. Un cordill per família. Després vam seguir un cordill vermell que passava per tota l’escola i de tant en tant en el cordill hi havia un cartell que hi posava alguna frase. Alguna era bastant llarga. Més tard quan vam acabar de veure l’escola seguint el cordill vermell, el cordill ens va fer sortir a fora. Un cop a fora sortien dos cordills. Un anava cap al riu i l’altre cap al carrer Joan Alavedra. Tots dos anaven a parar a la plaça Àngel Guimerà. Entrant a la plaça ens havíem de fer una foto amb el cordill vermell que el Sergi ens havia donat al principi. Després tothom agafava un paper i escrivia una paraula, la que volia. Després cada família lligava els papers al cordill de la seva família i lligaven el cordill amb els papers a un cercle. Totes les famílies en el mateix cercle. Quan tothom va acabar l’Enric amb el seu dron ens va fer una foto des de dalt. Un cop va fer la foto tothom va anar cap el bosc. Quan vam arribar ens van donar un tros de coca per cap i vam anar a jugar. Després ens van avisar i ens vam col·locar per grups, grans, mitjans i petits. Ens van explicar com funcionaríem. Quan vam acabar alguns van anar a l’escola a dinar. Quan vam acabar de dinar ens van explicar les tasques. Després ens vam posar en parelles d’un gran i un «petit» a fer els horaris.

Lluc Lleyda

dimarts, 6 d’agost de 2019

Mura amplia l'escola, que el curs vinent ja superarà la cinquantena d'alumnes

Regió7

La Vall de Néspola ha doblat l'alumnat en els darrers cinc cursos i l'espai actual s'ha fet petit

29.07.2019 | 23:32


Obres d'ampliació que s'estan duent a terme al centre educatiu

L'escola Vall de Néspola de Mura creix cada any en nombre d'alumnes i el curs vinent assolirà un nou rècord ja que té 55 nens i nenes matriculats. El progressiu creixement del centre ha fet petites les instal·lacions municipals on està ubicat, seu de les antigues escoles del poble. Per aquest motiu, el departament d'Educació ha iniciat els treballs d'ampliació de l'equipament, que preveu tenir enllestits el segon trimestre del curs vinent.Les obres d'ampliació que està duent a terme la Generalitat comporten la creació d'una aula d'infantil i la comunicació d'aquesta amb l'edifici existent a través d'un porxo. Els treballs ja tenen finalitzada la fonamentació i ara s'està treballant a fàbrica en l'edifici, que és prefabricat de fusta, per adequar-lo al màxim a l'estètica de l'entorn. De fet, el tractament de l'espai és una de les característiques d'aquesta escola rural amb un edifici que és de pedra, amb grans finestrals i espais diàfans, lluny de les aules convencionals.Segons fonts del departament, aquest estiu es preveu l'inici del muntatge de l'estructura prefabricada. L'entrada en funcionament dels nous espais està prevista el segon trimestre del curs vinent i els treballs tenen un pressupost de 286.240 euros, finançats pel mateix departament.L'escola Vall de Néspola, que acull també nens i nenes de Talamanca, és un important actiu del municipi de Mura. El seu model educatiu i pedagògic, basat a fomentar l'autonomia dels infants en un entorn lliure i acollidor, ha propiciat un augment de noves famílies que s'han instal·lat al poble per portar els seus infants a l'escola.El director del centre, Sergi Pich, destaca que el model educatiu de l'escola i l'entorn on es troba són alguns dels «condicionants que fan que molta gent decideixi venir a viure al poble». El centre, que va obrir el curs 2003-2004 amb 5 alumnes, ha anat tenint una progressió a l'alça fins arribar als 55 alumnes que ja té assegurats per al curs vinent, amb la possibilitat que encara se n'hi incorpori algun més.Pel que fa als docents l'escola, disposa de cinc places i mitja, més els mestres que són itinerants compartits amb la resta d'escoles rurals del Moianès Ponent. Segons Pich, «un dels reptes de l'escola és anar consolidant la plantilla» perquè «el que és un encant també és una dificultat» per la distància per arribar al municipi.El centre es caracteritza per una gran implicació de les famílies. «Són molt col·laboradores i alhora molt exigents, que està molt bé, perquè tenen clar el que volen i el que busquen», afirma Pich. Destaca també que un dels trets característics de l'escola és el contacte amb la natura i algunes de les activitats es fan al bosc, on els alumnes van setmanalment per aprofitar l'entorn per als seus aprenentatges en contacte amb la natura.La distribució de l'espai és una altra de les peculiaritats de l'escola, que no disposa d'aules sinó d'una gran sala a la planta baixa amb espais de joc i aprenentatge per als alumnes petits i mitjans, i un entresolat per als més grans.Sobretot en els darrers anys, l'escola de Mura ha experimentat un creixement progressiu d'alumnat amb famílies de fora que han anat a viure al poble per poder escolaritzar els seus fills en aquest centre educatiu. El curs 2014-2015 hi havia un total de 27 alumnes i el següent ja n'eren 35. El 2016-2017 va arribar fins a 45 nens i nenes, una xifra que van mantenir el curs següent, i aquest que ara s'ha acabat han assolit la cinquantena.

divendres, 5 de juliol de 2019

Juegos de lengua


Aquest curs a les classes de llengua castellana del grup de grans s’han portat a terme dos projectes a banda de les activitats de tasques en les que el treball ha estat més autònom.
Com dèiem, els projectes han estat el d’”Infants del món” seguint el tema del curs i el d’elaboració de jocs de llengua. Aquest últim, s’ha realitzat mitjançant el treball cooperatiu. Cada grup ha hagut de tirar endavant el seu Projecte-joc fins a obtenir el resultat final. Aquí us en deixem una mostra del què ha estat tot el procés.



dimecres, 26 de juny de 2019

dimarts, 25 de juny de 2019

dissabte, 22 de juny de 2019

S'ha acabat el curs

Tancat per vacances! 
Tornem al setembre, llegirem a molts llocs. Perquè després d’un any ple de molt, de tot sembla, toca descansar i omplir-se de nou. Deixar passar el temps per badocar, per sentir les cigales cantar o bé per remullar-nos mentre fem un gelat. L’esbarjo, el tindrem tots, el retorn a la Vall de Néspola, alguns.
Perquè de nou ens trobem en aquella cruïlla. A aquell tomb del camí. Mirem enrere i el camí fet plegats, ja sigui un camí que ve de lluny o comença a prop, és un camí que s’ha anat engalanant. Un camí que hem fet junts i que a tots ens ha canviat.  A l’inici semblava un petit pedregar. Diferents senders que a vegades es creuaven, senders plens d’herbes i entrebancs, cadascú pel seu caminoi, alguns trobant-se de tant en tant,  però a mesura que aquest s’ha anat acostant, s’ha anat obrint i aplanant, i ells, trobant. I no només això, han anat creixent plantes boniques als vorals i el camí ha començat a fer baixada. Una baixada suau i agradable.
Avui, passem les darreres pàgines d’un curs especial. Un curs ple de vivències, que ens ha costat tancar, perquè quan estàs bé, quan et sents a gust, amb aquells amb qui comparteixes camí, que et sents tan proper que els sents dels teus, la família que hauries triat, desitges que aquest no s’acabi. Perquè demà tot serà diferent i ha de ser diferent. Perquè créixer és això, omplir la motxilla pel camí que vindrà, per fer-lo lleuger tot esperant els canvis. Desitjant els canvis.  Estrany, no? Omplir una motxilla per fer el camí més lleuger! Però és així, perquè al sac tindrem les eines que ens facilitaran l’avançar.
Una comunitat com la nostra és com un vaixell, on cadascú té el seu paper. No tots es veuen d’entrada. No tots són lluminosos, però tots són imprescindibles. Cadascú juga un rol indispensable, perquè el grup d’avui, és el fruit de tots els seus elements, del que s’ha viscut i del que es viu, i tothom és important i necessari i no hem de renunciar a res ni a ningú.
Avui, ens acomiadem dels grans i és curiós, perquè si parléssim de colors, serien com el pigment del grup. Perquè un grup beu de tots els seus membres, però alguns, pel que sigui, afegeixen un toc especial. Un toc característic que li dóna el matís que el fa reconèixer.
I aquest any hem tingut uns grans complementaris. Un grup d’aquells que desperten la complicitat, on les mirades diuen molt, on amb un cop de cap, es parla abastament.
Hem vist un David que s’ha fet gran, molt gran, un bon company que dóna molt, que fa fàcil estar amb ell, amb un cor immens. Nexe en molts moments. Sensible, afectuós, estimat, responsable, com l’Arnau, un altre dels grans. L’Arnau, que amb el seu parlar mesurat i els seus mots a vegades estrambòtics, digueu-ne palitroques o terminats, ens ha fet riure i poc a poc ha anat obrint el seu cor. Mostrant que és tan estimat com estima ens té. Ha estat com la silicona calenta que ens uneix, sempre a punt per donar un cop de mà, com  l’Eli, de qui molt en podríem dir. Disposada a donar un cop de mà quan cal, a sumar, amb un somriure murri a punt, si tot va bé, perquè sinó, el geni també el treu. De qui el deu haver agafat? No ho sé pas! Però té les coses clares i el cor immens. Perquè si d’una cosa hem anat sobrats enguany, si és que mai en pot sobrar, és de cor.  
Tot es veure la Sió i saber-nos còmplices. Saber-nos lligats per aquell fil invisible de la comprensió, perquè fer-se gran, també és comprendre als altres. El que diuen i el que callen i sobretot, saber quan dir i quan callar tot mostrant empatia. Però no tot és seriositat, i ara. Quan s’ha desbocat, quan s’ha deixat anar, ha estat un torrent de rialles. Incontenible. Efervescent i a vegades les rialles també s’han enfosquit. Créixer és això. Alts i baixos, però quina sort que hem tingut. I hem fet pinya. Colla. Bé ho sap la Mariona que enguany s’ha destapat. S’ha deixat anar i s’ha mostrat com intuïm que és. Feliç, decidida, sovint tossuda, perquè si una cosa vol, no patiu que trobarà el camí, però sobretot l’amiga pragmàtica, l’amiga de tots. Amb aquell punt de vista especial, capaç de fer fàcil allò difícil, fent també algun cop difícil el que és fàcil. Però és així. Energia i cor i una cosa va amb l’altra i les persones s’agafen en conjunt, no a bocins, com amb tots.
Un any més hem tingut la sort de poder compartir camí amb ells. Amb ells i tota la comunitat de grans. Un grup que es fa estimar. Que estima. Que et convida a fer i fer, però també a sentir, perquè són un grup clar. Transparent. Elèctric. Amb qui hem parlat de moltes coses i hem sentit moltes coses i hem après molt. Uns dels altres. Tots plegats.
Avui tanqueu la porta de l’escola. La tanqueu i feu un pas endavant, el que cal. El que toca. Però tanqueu la porta física, de vidre i ferro, d’una etapa, d’un espai, d’unes vivències, però sempre quedarà oberta la porta de l’escola en majúscules. De l’escola que és casa vostra. De l’escola com a comunitat, com a família i on sempre tindreu un espai aquí. Al nostre cor. Al nostre cap.
A la Vall de Néspola sempre sereu ben rebuts, perquè sou escola i allà on sigueu, ens tindreu amb vosaltres i anhelarem que vingueu i ens expliqueu com us va, com aneu, com esteu, com us sentiu...
Que tingueu bon viatge amics! Que el camí us sigui ric!