Calendari

divendres, 25 de setembre de 2020

Tornem a tenir peixos

Fa sis o set mesos que no escric al blog. Avui fa una setmana que hem començat el curs. Hem fet bosc i hem decidit que podríem tornar a tenir peixos com l'any passat. Primer de tot hem netejat la peixera. Mentrestant la meitat del grup ha anat a buscar sorra i pedres de totes mides al riu. Després hem tirat a la peixera tot el que havíem agafat. Per transportar l'aigua hem fet una cadena del riu a l'escola. Hem hagut de fer uns quants viatges perquè la peixera era bastant gran. Ens ha quedat la peixera bastant remoguda de sorra però l'endemà ja es veurà l'aigua clara. Encara no tenim als peixos però estic segura que un dia d'aquests anirem a buscar-ne.

        


Alba

dijous, 17 de setembre de 2020

El primer dia d'escola

El dilluns vam començar el nou curs després de sis mesos sense anar a l'escola. Quan vam arribar vam parlar una mica de les vacances i vam anar a la Font de l'Era. Després vam jugar al fet i amagar. Al cap d'una estona vam jugar dues partides al pistoler per saber els noms de tothom perquè ha arribat una nena nova que es diu Mirela. Vam fer una manualitat que havíem de fer un cosit i havíem de dir com ens sentíem en tornar a l'escola. A la tarda ens van explicar que hi havia el dietari i vam anar al camp de futbol a fer jocs. Ens vam presentar al nou mestre d'anglès.



Berenguer

dimarts, 15 de setembre de 2020

Primer dia d'escola



Ahir vàrem començar de nou. Molt contents i il·lusionats malgrat les mesures que hem de prendre. 
Al matí, vàrem fer unes dinàmiques, les que haguéssim fet totes juntes amb les famílies, fent d'aquest, un inici de curs especial i bonic. 
Ens adaptem a la nova situació sortint més a l'exterior, aprofitant allò que ens ofereix l'entorn.
Esperem que poc a poc tornem a la normalitat, mentrestant, mirarem de fer de l'escola un lloc segur i acollidor.

Fins aviat

Una forta abraçada
L'equip de mestres 

 

dilluns, 27 de juliol de 2020

diumenge, 5 de juliol de 2020

Bon viatge...


 Quin any més estrany. Quin curs més curiós. Vàrem començar amb energia, il·lusió i empenta i de cop, tot es va estroncar.  Al davant teníem un curs que sent el vostre darrer, el colofó a anys d’escola, havia de ser especial. I, i tant que ho ha estat. Molt d’especial i més encara estrany. Vosaltres, els grans, ja al setembre fèieu de grans i albiràveu un curs emocionant, ple de projectes, d’històries, de jocs i companys. Prometíeu un curs inoblidable. Com les plantes a la primavera, la florida s’acostava i al davant, teníem un curs d’aquells dignes de recordar, per créixer i florir i... Ben segur que el recordarem. Sobretot pel confinament, perquè és l’anècdota que a tots ens ha trasbalsat, però aquest, que no deixa de ser una gota dins l’oceà en el vostre pas per l’escola Vall de Néspola, que no ens tapi tot allò que hem viscut aquests anys plegats, colònies, sortides, jocs, amistats i un munt de vivències que ens han fet colla, que han fet que ens coneguem i estimem més, i siguem com som i demà, que segur que recordarem el confinament, no deixem de recordar tot allò que hem viscut. Tot allò que el vostre pas per l’escola ens ha ensenyat. Us ha ensenyat. 



Alguns ja corríeu per l’escola de molt petits, d’altres, un xic més grans. Però és ben cert que amb el temps això ja ni es nota, tots som família i tant hi fa quan vam arribar, perquè la massa ha esdevingut homogènia i el pa serà ben bo. 
Amb aquests anys heu canviat molt, moltíssim. Heu crescut, us heu fet grans, heu après i ens heu ensenyat i la motxilla que us emporteu és tan gran com la que deixeu. Aquí ens queden les anècdotes, els records, les vivències, que de tant en tant rescatarem i mentre les recordem, somriurem, perquè heu deixat empremta a l’escola. Heu deixat una petjada ben profunda que ajudarà a fer l’escola del demà.  


Sembla un tòpic, però no en té res, perquè l’escola som els que hi som i els que hi han estat, i com una planta que cal regar i va creixent, els que vinguin la faran créixer, però recordant els que heu passat, la llavor que heu deixat. 
Cadascú aportant el seu gra de sorra, la seva personalitat. Una, digues-n’hi Vera, encomanant el somriure burleta, aportant amistat, acompanyant als companys, un altre, potser el Lluc Amigó, sent afectuós i alhora reservat, capaç de bromejar i creixent com el que més. Esdevenint el jove que ens fa els ulls brillar. En Lluc Lleyda, somriure murri, concentrat i treballador, fent les coses fàcils, sent l’amic conciliador, sensible i amatent, mentre en Nico, taciturn i observador, amb aquell d’humor treballat, irònic i fi, amic incondicional, mostra la seva cara més afable, amorosa i tímida quan et coneix. Quan hi ha confiança, com tots. Perquè si una cosa hem aconseguit, és tenir-nos confiança. Confiar.   
Ara, a cada passa vostra, a cada ensopegada, a cada encert, hi ha una passa nostra, un encert nostre i una ensopegada nostre, perquè plegats, ens hem fet grans i hem esdevingut més savis, i segur que hem après tant nosaltres com vosaltres, perquè sovint ensenya més aquell que no s’ho proposa que aquell que vol.   
Hem après a estimar-nos, a respectar-nos, a escoltar-nos... hem après a ser grup, a ser tribu i cadascú ha aportat allò que sap i ha après dels altres, creixent. 
Amb el temps, ens hem conegut i respectat. A l’escola us hem vist riure, plorar, enfadar-vos o estimar. Us hem vist tant, que us sabem del tot i per això, estem tranquils. Sabem que marxen els grans, però dels grans en majúscula i al davant se us obre un nou camí, un nou horitzó. Sense tanques, sense traves, perquè allà on vulgueu anar, anireu, allò que vulgueu fer, fareu i al darrere, ens tindreu, potser no de cos, potser no físicament, però sempre podreu cercar aquella veu amable que us esperoni, perquè quan ens necessiteu, hi serem.  

dilluns, 29 de juny de 2020